- Aquest petit poble de l’Alta Anoia està denunciant diferents projectes que atempten contra el paisatge i la qualitat de vida a la comarca.
- El projecte Molt Alta Tensió Valmuel-Begues passarà també per Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, La Pobla de Claramunt, Piera, Masquefa i Els Hostalets de Pierola.
Es coneix com el projecte Molt Alta Tensió Valmuel-Begues. És una iniciativa privada i l’impulsa l’empresa Forestalia per portar energia fotovoltaica i eòlica procedent des de l’Aragó fins a l’àrea metropolitana de Barcelona. Si es tira endavant, travessarà vuit comarques catalanes, entre elles l’Anoia, dividint nombrosos municipis. El de Bellprat és un dels més afectats, però no és l’únic, perquè la MAT passarà també per Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, La Pobla de Claramunt, Piera, Masquefa i Els Hostalets de Pierola.
Des de mitjans del mes de juny, a l’entrada de Bellprat, a l’Alta Anoia, els veïns hi han col·locat una barrera “per restringir el pas a la població als especuladors”, com afirma Maite Pérez portaveu de la plataforma veïnal Bellprat sobirania energètica -integrada en la coordinadora Preservem l’Anoia. Amb aquesta acció han volgut denunciar i fer visible la seva situació.
I és que aquest petit poble anoienc, on viuen tot l’any 13 persones (són 75 les empadronades) no només està afectat per la MAT; també hi està prevista la construcció d’un parc fotovoltaic amb una desena d’aerogeneradors i 65 hectàrees de plaques solars. “Clarament, se’ls ha anat la mà”, afirma Pérez, perquè des de la plataforma són ben conscients que hem de fer la transició energètica i hem d’anar cap a les renovables, però ho hem de fer amb una bona planificació i pensant en el bé comú i no en el benefici econòmic d’uns pocs, com asseguren, és el cas.
Tant el Consell Comarcal de l’Anoia com els municipis afectats s’hi han oposat frontalment, però segons Pérez no fan la pressió suficient. El passat desembre van presentar al·legacions al projecte i van demanar aclariments a l’empresa promotora. El mes de maig rebien una resposta de Forestalia, de manera no oficial, que segons reconeixien els mateixos representants del territori era “massa generalista”. L’empresa no donava una resposta adient a tot allò que se li demanava.
Recentment, la plataforma veïnal de Bellprat s’ha reunit amb el president del Consell Comarcal de l’Anoia, Xavier Boquete, i amb el delegat del govern a la vegueria Penedès, David Alquézar, però tenen la sensació que han llençat la tovallola.
Només a la comarca el projecte contempla 46 km de MAT, però també 81 km més d’alta tensió que connectarien 11 subestacions i més 125 km de mitja tensió. Podríem arribar a uns 200 km de línies d’alta tensió, segons explica Pérez, en un termini de dos o tres anys. A això cal afegir, diu, “126 molins de 200 m d’alçada, mil hectàrees de plaques solars, 145 km de rases, 35 km de pista nova de 6 m d’amplada i 70 km d’amplada de camins per facilitar el pas per construir els molins i les plaques; Bellprat és la gota que vessa el got, però la comarca queda trinxada”.
Maite Pérez recorda que amb 150 molins instal·lats i funcionant, actualment, l’Anoia té assolit l’objectiu 2030 que és generar el 50% de l’energia que consumim. Però continua sent un territori atractiu “perquè sortim molt barats”, diu i si això tira endavant ens convertirem en la segona comarca generadora d’energia.
És una lluita de David contra Goliat, afirmen, però també una lluita de despatxos que es podria guanyar amb pressió política. Segons Pérez, el Pla territorial per a la implantació de les instal·lacions d’energies renovables a Catalunya (PLATER) que ha de desenvolupar la Generalitat per prioritzar el model de generació renovable distribuïda i participativa arriba molt tard a l’Anoia, per això cal actuar de manera unànime i amb celeritat.Un altre model és possible i és urgent, recorden clarament des de Bellprat. “Un model on les energies renovables serveixin a les persones i cobreixin les nostres necessitats”, però un model basat també en el decreixement, per no esgotar els recursos del planeta.
