Un grup d’amics de Vilanova del Camí ha assolit un particular repte que es van proposar a principis d’aquest mes d’octubre.
Apassionats per les motos antigues, alguns d’ells coneguts col·leccionistes, han fet el Camí de Santiago amb moto clàssica, concretament amb motocicletes Guzzi Hispania 65cc, “un vehicle que fins i tot es pot confondre fàcilment amb una bicicleta”, com ens explicava Gabriel Egea un dels integrants d’aquest peculiar equip.
Els cinc són: José María Escriche, Miguel Ruiz, Jaume Calvés, Santiago Lumbreras i Gabriel Egea. Els tres últims han passat pels estudis de Ràdio Nova per explicar-nos la seva aventura al programa “La Carmanyola”. Han compartit amb nosaltres la il·lusió del repte assolit i també algunes de les anècdotes que han viscut al llarg del viatge. Un recorregut de mil quilòmetres que van emprendre “sense tenir del tot clar si arribaríem a destí”, com ens confessava Gabriel Egea.
Per motius laborals van triar aquests dies per viure l’experiència i van sortir el dissabte 8 d’octubre. Santi Lumbreras assenyala que era difícil calcular els quilòmetres que havien de fer diàriament. Aturant-se pràcticament només a menjar i dormir, van aconseguir arribar a Santiago de Compostela el dijous 13, això sí després de superar mil i un entrebancs i avaries i de cremar un dels motors.
Aquestes motos clàssiques que tenen l’aspecte d’una bicicleta i que t’han cridat l’atenció al llarg de la ruta, requereixen moltes hores de dedicació. Qui té motos antigues, com és el cas d’algun d’aquests vilanovins, sap el temps que costa mantenir-les en bon estat. D’aquí també el repte de fer un llarg recorregut amb elles, ja que la majoria només havien fet trajecte per la comarca, per això duien força eines, peces de recanvi i fins i tot un motor.
El que no duien era un cos de recanvi i físicament, també han notat les hores sobre la moto. En Jaume Calvés, tot i que conduïa el cotxe escombra (una furgoneta Vanette) que donava suport a l’equip de motoristes, també ha patit el cansament, però no pas major, assenyala, “a la satisfacció d’acompanyar aquest grup d’amics”.
Com afirmen els protagonistes d’aquesta aventura un dels aspectes que més destaquen és “el caliu humà que han rebut al llarg dels dies de fer camí”. Han conegut molt bona gent i han rigut amb les coincidències de trobar a força persones que també tenien una Guzzi. El dia del Pilar, dia festiu, fins i tot van fer posar el mono de treballar a l’amo de la Renault que els va donar un cop de mà per reparar una de les motos.
L’avaria més greu però va ser la del darrer dia. La moto de Gabriel Egea va dir prou i va cremar el motor. Era el dia 13, a les 13 h, a 13 quilòmetres de Santiago. Sortosament aquest grup d’amics no són supersticiosos i van decidir anar a recollir la seva compostelana amb el sentiment d’haver arribat a meta.
El que queda clar, escoltant la seva aventura, és que tot plegat ha valgut la pena. Les històries viscudes, els records i les fotografies –alguna amb els fills del xef Arguiñano- les guardaran com un tresor. Fins i tot ja pensen en nous reptes, amb la mirada posada en Itàlia. En Jaume Calvés, amb el seu particular sentit de l’humor ens va venir a veure a la ràdio vestit com un autèntic peregrí i ens explicava que vol repetir l’experiència del camí a Santiago, però aquesta vegada, “vestit com cal”.
