- La justícia serà l’encarregada de validar o no la data electoral, després que el TSJC suspengués cautelarment l’ajornament electoral i prendrà la decisió definitiva durant la campanya
Aquest dijous al vespre -per ajustar-se al toc de queda- els partits arrancaven la campanya per a les eleccions al Parlament, la més incerta quan a la participació i condicionada per la pandèmia de la Covid-19. Uns comicis inèdits que s’havien intentat ajornar fins el 30 de maig per la situació epidemiològica, però que, a l’espera de la decisió del TSJC, s’han de celebrar el diumenge 14 de febrer.
La suspensió o no de les eleccions es decidirà i es comunicarà durant l’equador de la campanya. Alguns mitjans apunten que els magistrats podrien emetre el seu veredicte fins i tot abans del dia 8 de febrer que és el dia previst per dictar sentència.
Aquestes eleccions al Parlament arriben tres anys després de les últimes, fetes el 21 de desembre de 2017 i la ciutadania torna a estar convocada a les urnes a conseqüència de la inhabilitació del president de la Generalitat Quim Torra.
Aquesta és una campanya electoral anòmala, atípica i incerta, sense un favorit clar. Les enquestes mostren que es disputen la victòria les dues formacions de l’actual govern, JxCat i ERC, i el PSC que, impulsat per l’anomenat “efecte Illa”, seria la formació més votada, segons l’últim CIS o la tercera força política segons l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, publicada aquest divendres.
El partit guanyador de les últimes eleccions, Ciutadans, té molt complicat repetir victòria i els sondejos indiquen que podria perdre bona part dels diputats. Els partits actualment més minoritaris de la cambra (comuns, CUP i PP) es presenten amb unes expectatives a l’alça i fins i tot Vox podria entrar al Parlament.
A més, les enquestes indiquen que hi ha un alt nombre d’indecisos, la qual cosa fa molt difícil que s’arribi a una xifra de participació tan alta com la del 2017, quan es va fregar el 80%.
Àngels Chacón del PDeCAT és la primera presidenciable anoienca
Un altre dels aspectes rellevants és que tots els candidats a la presidència de la Generalitat és la primera vegada que es presenten com a presidenciables. A més, seran les primeres amb una candidata a la presidència de la Generalitat anoienca i amb arrels vilanovines tot i viure a Igualada: Àngels Chacón, del PDeCAT.
La resta de presidenciables que s’estrenen també en aquests comicis són: Carlos Carrizosa (Ciutadans), Laura Borràs (JuntsxCat), Pere Aragonès (ERC), Salvador Illa (PSC), Jéssica Albiach (En Comú Podem), Dolors Sabater (CUP), Alejandro Fernández (PP) i Ignacio Garriga (Vox).
Representació anoienca amb opcions d’entrar al Parlament
Algunes enquestes fan pensar que aquests comicis poden acabar amb el major nombre d’anoiencs que hi ha hagut fins ara al Parlament de Catalunya. Els resultats pronosticats per al PDeCAT, Junts, ERC i PSC permetrien l’entrada de fins a sis diputats anoiencs a la cambra catalana.
Àngels Chacón lidera el PDeCAT després de l’escissió de Junts per Catalunya, que va acabar amb la seva destitució l’estiu passat com a consellera d’Empresa i Coneixement en una reestructuració del govern que va expulsar els consellers que no eren propers a l’entorn de Puigdemont. L’acompanya l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, número 3 de la candidatura per Barcelona.
Una altra regidora igualadina, en aquest cas la regidora de Ciutadans Carmen Manchón, ocupa el número 43 de la llista per Barcelona de la formació taronja.
Pel que fa a JuntsxCat, la igualadina Judit Guàrdia ocupa la 24a posició de la candidatura de Junts per la demarcació de Barcelona. Encapçalada per Carles Puigdemont, la número 2 és Laura Borràs, també amb vincles familiars a Igualada. La presència anoienca es completa amb Sandra de la Iglesia, al lloc número 46.
Algunes enquestes situen els resultats de Junts al llindar de l’entrada de Judit Guàrdia al Parlament.
Esquerra Republicana Anoia afronta les eleccions al Parlament de Catalunya amb l’opció d’obtenir per primera vegada 2 diputats comarcals a la cambra catalana ja que la igualadina i Consellera de Salut, Alba Vergés, és la número 6 de la candidatura republicana i l’alcalde de Sant Martí de Tous, David Alquézar, es situa a la posició número 25. Segons les enquestes, tots dos entrarien al Parlament. L’alcaldessa del Bruc, Bàrbara Ortuño, també forma part de la llista en la posició 71.
El PSC anoienc té a l’igualadí Jordi Riba en el número 19 de la candidatura per Barcelona. Si es fan bones les enquestes, l’exregidor dels governs de Jordi Aymamí tindria assegurat l’accés a la cambra catalana.
A la llista socialista, Riba està acompanyat de l’alcaldessa de Vilanova del Camí Noemí Trucharte, la regidora d’Òdena i consellera comarcal Sandra Fernández i el membre de les Joventuts David Oliva de Masquefa.L’anoienc Rafa Moya ocupa el número 40 de la candidatura d’En Comú Podem per Barcelona; Aleix Auber, ex alcalde de Capellades, i Meritxell Baqué, alcaldessa de Vallbona d’Anoia, ocupen el número 20 i 23 respectivament de la llista de la CUP per la circumscripció de Barcelona, i el regidor del PP a l’Ajuntament de Piera, Francisco Ibáñez, ocupa el número 22 de la candidatura per Barcelona dels populars, formació que també va obtenir 4 diputats a les darreres eleccions.
