Comunicat de Vilanova 365, ERC i PdeCAT sobre la comparativa dels sous del govern actual i anterior

01 Feb 2018

Grups oposicio logos


“Les coses sempre es poden mirar des de molts punts de vista”, asseguren els representants de Vilanova 365, ERC i PdeCAT, en un comunicat que han passat als mitjans de comunicació sobre les xifres i comparatives dels sous del govern actual i anterior que s’han publicat recentment


Reproduïm íntegrament el seu comunicat a continuació.


Transparència o immoralitat?

Les coses sempre es poden mirar des de molts punts de vista. Es per això que volem donar resposta a la continua demagògia de l’actual govern sobre els sous del govern anterior.

La gran diferència en aquest sentit, és que fins l’arribada de Trucharte, Imma González, Cividanes i Palacios, els càrrecs polítics d’aquest Ajuntament sempre han cobrat en funció de la seva dedicació. És a dir, de les hores que es destinaven al contracte. Mai s’ha intentat fer trampa ni aprofitar-se del sistema.

Actualment, els 9 regidors cobren unes quantitats determinades en funció d’unes dietes o assistències. Això vol dir que Trucharte cobra per  les reunions a les quals assisteix, i no per unes hores concretes de dedicació, que d’altra banda, van ser aprovades en el seu moment amb l’abstenció d’Imma González.

Amb el sou límit que s’ha establert, Trucharte podria cobrar en un mes 1500 euros, – 500 per reunió -, per tres reunions del Consell de Presidència, un òrgan no vinculant. Si, com diu Trucharte, els membres del govern dediquen més hores, això no consta legalment en lloc i per tant, estaria deixant de pagar impostos i sense contribuir amb la Seguretat Social. Us imagineu dir-li al vostre cap, a la feina, que només us paguin en dietes i assistències per així no haver de contribuir a la Seguretat Social?

Tot plegat per dir que s’estalvien diners en sous. Potser sí que les xifres en aquest capítol del pressupost antigament eren més elevades, però la honestedat i la contribució al bé comú, – ja que la Seguretat Social repercuteix en el conjunt de la població -, sempre havia estat per damunt de tot, com a tot arreu. El veritable estalvi d’un Ajuntament es mesura amb el tancament comptable anual, és a dir amb tots els números damunt la taula.

D’altra banda, també caldria observar les quantitats que cobraven tots aquests regidors a l’oposició, sense fer cap feina, i el que cobren els regidors que hi són ara. Imma González alguns mesos podia arribar a cobrar 700 euros com a membre de l’oposició. Ara hi ha regidors que cobren 90 euros cada dos mesos. També podríem observar algunes declaracions dels membres del govern actual, en les quals parlaven de “150 euros de mitja al mes”, quan, tenint en compte que tenen un màxim de 6.600 – i aquest 2017 s’ha arribat a aquestes xifres -, la mitja seria d’uns 550.

Demanem, doncs, deixar de banda la utilització partidista i demagògica que es pot fer en quan a la interpretació de xifres es refereix, ja que quan formàvem part de l’equip de govern, cert és que el cost total anual era d’uns 139.000€ (amb les seguretats socials corresponents incloses). Però si aquestes dades les contrastem amb Ajuntaments veïns amb menys habitants i pressupostos inferiors al de Vilanova, trobem per exemple que l’Ajuntament d’Òdena amb 3.600 hab.,  governat pel PSC i amb 6 regidors a l’equip de govern representen un cost total anual d’uns 140.000€ aproximadament. Si ho contrastem amb l’equip de govern de l’Ajuntament de Montbui amb 9.600 hab., també governat pel PSC i amb 8 regidors, veurem que el cost anual que suposa per a les seves arques municipals també ratlla els 140.000€.

Per tant, amb això simplement volem deixar palès que el cost econòmic que representàvem per al municipi com equip de govern, està en la línia de la mitjana de la resta d’ajuntaments que ens envolten, inclús per sota en termes % tenint en compte el pes sociodemogràfic que representa Vilanova del Camí amb 12.650 hab. en el conjunt de la Conca d’Òdena.

A partir d’aquí si aquest nou equip de govern auto imposat a través d’una impopular moció de censura, va decidir cobrar la meitat a costa de no pagar principalment els costos de seguretat socials, és la seva decisió i responsabilitat.

No obstant  demanem que s’expliquin sempre les coses des de tots els punts de vista, i no només des d’un sol, que no s’enganyi a la gent i que d’una vegada es faci política al poble i per al poble”.