- És important compartir amb els nostres fills i filles allò que senti: si estem cansades, nervioses o de mal humor. Cal fer-ho amb respecte i controlant el to de veu.
- El fet de no cridar, no vol dir que les famílies siguin toves. Cal establir unes normes del joc, amb límits clars i, si convé, també càstigs proporcionats.
Es pot educar sense cridar? Aquesta va ser la pregunta que va centrar el programa COMNOVA Famílies el passat dimarts 10 de maig. I la resposta va ser unànime i contundent: cridar no educa. I el que cal buscar és la manera de reforçar els vincles amb els nostres fills i filles alhora que escollim el model de comunicació que millor s’adapti a cada família.
Dimarts passat vam fer taula rodona la psicòloga Verónica Amezcua, la coach i mediadora; Núria Sánchez i Mariona Baltà, psicòloga i referent de benestar emocional comunitari. Les tres van coincidir en les necessitats que tenen infants i joves per ser atesos pel pare i la mare, des del punt de vista emocional.
És important, diu la psicòloga Veronica Amezcua, compartir amb ells allò que sentim.
“És necessari expressar sentiments i emocions i animar els nostres fills i filles perquè ells també ho facin. Si són massa petits, caldrà buscar metàfores perquè entenguin com ens sentim en cada moment”.
Veronica Amezcua, psicòloga
També és rellevant fer-ho amb respecte, afirma Mariona Baltà, referent BEC.
“Això vol dir sense cridar i tenint en compte el to, el volum, posar-nos a la mateixa alçada que els nostres fills i mirar-los als ulls. Si el pare i la mare respecten l’infant o l’adolescent, ells, per imitació, també respectaran el pare i la mare”.
Mariona Baltà, referent BEC
Aquesta és una cursa de llarg recorregut, assegura Núria Sánchez.
“Les famílies han de tenir molt clar quin tipus de relació volen establir amb els seus fills i filles, i quin és l’estil d’educació que volen escollir perquè, segurament aquests models seran els que els seus fills i filles perpetuaran. Com a pares i mares també hem de tenir clar que de vegades volem fer-ho d’una determinada manera però no en sabem. L’educació que hem rebut, també ens condiciona a l’hora d’educar els nostres fills i filles”.
Núria Sánchez, coach i mediadora
“Un crit pot resultar molt ofensiu, fins i tot es pot considerar una agressió, ja que pot perjudicar l’autoestima i provocar indefensió, bloqueig emocional i desconfiança”.
Veronica Amezcua, psicòloga
Per parlar amb els nostres fills, per educar-los, no cal cridar-los, però tampoc podem ignorar-los amb un silenci sense explicacions.
“Sovint, un silenci pot ser igual o més negatiu que un crit perquè implica menyspreu. És un silenci castigador que els infants podem interpretar com que passem d’ells, o que no ens importen”.
Núria Sánchez, coach i mediadora
Un altre aspecte rellevant és reconèixer els errors. Com a pares o mares, no sempre l’encertem i quan ens equivoquem cal evidenciar-ho perquè els nostres fills i filles també ho puguin reconèixer quan els passi a ells. Podem buscar maneres de col·laborar quan sorgeixi un problema per no haver de recórrer als crits o als càstigs.
“L’afecte, l’estima, també han d’estar al centre de les relacions familiars. El fet de no cridar, no vol dir que les famílies siguin toves. Cal establir unes normes del joc, amb límits clars i, si convé, també càstigs proporcionats”.
Mariona Baltà, referent BEC
Podreu escoltar aquest programa sobre com educar sense cridar i els anteriors al podcast del COMNOVA Família. S’hi pot accedir des de la portada del web radionova.cat.
