- El futbolista vilanoví va ser homenatjat el passat diumenge 6 de juny pel CF Igualada, equip del qual ha format part destacada durant 17 temporades, les últimes onze, de manera consecutiva.
- Tanca aquesta etapa esportiva per fer el salt a un altre club de la conca i amb ganes de continuar competint.
Fill de Vilanova del Camí, en David Baraldés va començar a jugar a futbol al seu barri: el Bonavista. Recorda que jugaven en un descampat, amb dues pedres per porteria, perquè no hi havia camp de futbol. Va fer pràcticament tot el futbol base, des d’infantil fins al segon any de juvenil, a Vilanova del Camí, a excepció de l’últim any de juvenil que va jugar amb la UE Sant Maure -el salt a categoria amateur va ser difícil i va tornar al CF Vilanova del Camí.
Ara fa 19 anys es posava per primera vegada la samarreta del CF Igualada, on ha tingut una trajectòria força estable, només amb un parèntesi de dos anys viscut a Vilanova i la Geltrú, del que guarda molt bon record, perquè estava, reconeix, en el seu millor moment. A més competia per ascendir a Segona Divisió B.
Després de l’experiència a Vilanova i la Geltrú, va tornar al CF Igualada d’on no s’ha mogut en els darrers onze anys. Ha viscut amb l’equip igualadí fins a 3 ascensos i 2 descensos. La primera etapa, en la categoria Preferent “va costar”, però va ser un dels jugadors que va aconseguir l’ascens de l’equip a Tercera. En dues temporades consecutives el club blau va tornar a la categoria on històricament (durant els anys vuitanta i noranta), havia estat. Va ser per poc temps, perquè l’equip va tornar a baixar. Durant gairebé una dècada van tornar a jugar a Primera Catalana i no va ser fins fa dos anys, el 2019, que van pujar novament a Tercera.
L’etern capità vol continuar competint
Bara ha estat els darrers 6 anys capità de l’equip i s’acomiada sent el 2n jugador amb més partits del club en tota la història del CF Igualada.
Segons explica, marxa del club igualadí per motius purament esportius. Les dues últimes temporades, marcades per la pandèmia, han estat molt atípiques i l’aturada de la temporada passada -pel confinament- no li va afavorir gens; l’havia començat malament, però l’estava remuntant força bé. El club, a més a més, va obrir-se a l’oportunitat de nous fitxatges i aquesta última temporada Baraldés no ha jugat el que voldria. I a això s’afegeix un motiu de pes: “psicològicament”, diu, “no està preparat per deixar el futbol”. Amb trenta-nou anys, afirma que continua gaudint del futbol, sobretot competint, i que ho necessita.
“Jo el que vull sobretot és competir; m’agrada guanyar jugant a futbol; sempre busco el màxim nivell i marcar-me nous reptes”.
David Baraldés
Està convençut que en aquesta nova etapa ho podrà continuar fent de manera seriosa. Té bones referències del club veí, coneix l’entrenador i també alguns jugadors. Creu que pot aportar experiència, tot i que no és el típic veterà de grans discursos. De fet és força tímid, però és dels que intenten donar exemple, entregant-se al màxim.
El que busca principalment d’un equip és que sigui “solidari”. “Les guerres d’un mateix, els egos, no tenen sentit; no és bo que ningú miri per si mateix, jo vull que la gent s’ho prengui seriosament”. I afegeix: “pot ser un tòpic, però les coses poden sortir bé o malament, i quan un sap que ho ha donat tot, es pot estar fotut, però com a mínim sap que ho ha fet”, afirma.
L’esportista vilanoví es mostra agraït per l’homenatge que tant el club, com les autoritats de la ciutat i sobretot l’afició i els companys d’equip del CF Igualada -alguns molt bons amics- li van lliurar després del partit contra la UE Horta. Reconeix que va ser un dia molt emocionant, que no oblidarà. “Encara em costa recordar-ho, perquè estava molt emocionat i no em sortien les paraules”.
