- El projecte artístic Nit de pedra seca, es podrà veure des del 25 de febrer i fins al dia 20 de març, al celler i molí d’oli de l’Antic Sindicat de Vinyaters d’Igualada.
- És una exposició que proposa un diàleg fotogràfic amb el patrimoni des de l’art i la cultura i que compta, entre altres, amb la participació del fotògraf vilanoví Luis Calle.
A partir del pròxim divendres, en el marc del festival internacional de fotografia FineArt, ens podrem endinsar en una exposició ben singular. Es titula “Nit de pedra seca” i es podrà veure fins al dia 20 de març, al celler i molí d’oli de l’Antic Sindicat de Vinyaters d’Igualada. La mostra fotogràfica és el resultat d’un procés creatiu, desenvolupat a l’espai de cultura i recerca contemporània inLoft (Copons), que vincula art i patrimoni. El resultat són vint-i-sis obres de gran format de diversos artistes, entre els quals hi ha el fotògraf vilanoví Luís Calle.
Inloft Copons és el bressol d’aquest projecte artístic. Es tracta d’un centre cultural i de recerca que neix de l’interès d’un grup de persones interessades a promoure activitats culturals sobretot vinculades al patrimoni, com explica Ricard Espelt, director artístic del projecte i un dels impulsors d’aquesta associació que va néixer el maig de l’any passat.
La primera iniciativa que van tirar endavant és precisament aquesta: Nit de pedra seca, un projecte col·lectiu que convidava a diferents artistes a dialogar amb aquestes construccions. L’objectiu no era solament donar a conèixer aquestes edificacions, que passen sovint inadvertides, sinó també qüestionar-se sobre el seu estat i també obrir-se a un interrogant, per interpel·lar-se i per interpel·lar a l’artista i a l’espectador amb la pregunta: “Què en fem?”.
Marges, barraques de vinya, cabanes, pous… són alguns dels exemples de pedra seca que s’han acabat integrant al paisatge. Són edificacions que deixen testimoni de la relació ancestral amb la natura, una relació molt propera que queda palesa també en els materials que feien servir i que eren els que l’entorn els oferia.
“Aquest és un projecte que neix de l’observació de l’entorn, perquè a la vora tenim moltes construccions de pedra seca i sovint ens passen inadvertides”.
Ricard Espelt
Precisament, com explica Ricard Espelt, la facilitat que tenen aquestes edificacions per integrar-se harmònicament en l’entorn (inclús quan la manca de manteniment les desfigura), fa que la seva estètica passi desapercebuda.
L’exposició Nit de pedra seca, que es pregunta per la utilitat actual d’aquest tipus de construccions de pedra seca, s’estructura en quatre blocs que s’interrelacionen i dialoguen entre ells: “Integració invisible”, “Anvers i revers”, “A les palpentes” i “Escenaris màgics ancestrals”. El relat de la mostra, segons reconeix Ricard Espelt, l’han anat construint al llarg d’aquest procés creatiu dinàmic i col·lectiu, al voltant del que els anava arribant i de la interrelació dels artistes amb el tema proposat.
La mirada màgica de Luís Calle
Els artistes participants a Nit de pedra seca, han desenvolupat la seva obra durant l’any 2021 en estades-residència a Copons. Alguns van arribar de fora de la comarca i fins i tot de fora Catalunya. Altres, com Luis Calle, són del territori, però van agrair les localitzacions que l’organització els van facilitar per descobrir aquestes construccions perdudes entre el paisatge.
Nascut a Segovia, però des de petit vivint a Catalunya, Luis Calle reconeix que les influències de la seva terra natal, on la llum i la pedra han inspirat a nombrosos artistes, també han influït en el seu interès per la fotografia i les seves sortides, que l’animen sobretot a buscar ambients en llocs abandonats enmig de la natura.
Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent identitari i mostra de cura del territori. Han acollit activitat agrícola i ramadera i constitueixen un ecosistema ric d’espècies animals i vegetals. Afortunadament com assenyala Luis Calle, aquest és encara un patrimoni que es preserva, ni que sigui perquè les construccions passen desapercebudes, tot i que ell no descarta que sigui per la màgia que les envolta.
“Les barraques de pedra seca tenen ‘algo’ de màgia que les protegeix i són llocs que d’una manera o altra s’han respectat”.
Luís Calle
Luís Calle ha participat en el quart bloc de l’exposició titulat “Escenaris màgics ancestrals” juntament amb Judit Vidal i Manuel Duarte. A les seves fotografies juguen amb la tècnica del fisiograma (que capta la trajectòria d’una font lluminosa en moviment) i converteixen les cabanes en entorns màgics. En aquest cas són fotografies fetes des de l’exterior que capten les cabanes enmig del paisatge i de nit.
“Com el projecte era fer una actuació efímera de les cabanes, què més respectuós que només una actuació de llum?, sense tocar res, ni modificar res de l’entorn, només il·luminar-les”
Luís Calle
Els altres blocs de la mostra
L’itinerari s’inicia amb “Integració invisible”, obra del fotògraf Joan Sorolla que, a través de fotografies creades amb pel·lícula analògica caducada amb una càmera de gran format, ensenya com les construccions de pedra seca es reintegren a l’entorn, a mesura que es van desmuntant amb el pas del temps.
Asier Gogortza i Jordi Llorella doten de contingut el segon bloc: “Anvers i revers”. Aquí, les cabanes de pedra seca embolicades amb plàstic es converteixen en càmeres estenopeiques (com antigues càmeres de fotografia) que permeten a Gogortza, situat a l’interior, fotografiar el paisatge i capturar-lo des de dintre; mentre, Llorella, des de l’exterior, fotografia la cabana «vestida» de negre i convertida en un ens estrany, gairebé futurista. Un vídeo-documental, realitzat per Èric Alcoberro, recull una conversa dels autors sobre la seva trajectòria personal i professional, sobre l’ètica creativa, sobre allò que els uneix, que els diferencia i els complementa.
“A les palpentes”, l’artista Alèxia Lleonart s’enfronta al fet de percebre amb el tacte els elements constructius de la pedra seca d’una cabana, per tal d’elaborar una traducció, a través de la tècnica del frottage, que la faci de nou visible òpticament en un llençol de cotó antic, redescobrint-la a través d’un «revela’t» en un bany de tanins. Èric Alcoberro recull tot el procés creatiu a través d’un vídeo-documental.
El projecte Nit de pedra seca compta amb la col·laboració de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i es podrà visitar del 25 de febrer al 20 de març al celler i molí d’oli de l’antic sindicat de vinyaters d’Igualada, en el marc del festival internacional de fotografia FineArt que aquest any celebra el seu desè aniversari.
