- Aquest mes de febrer hem dedicat el programa Proactives a la violència de gènere.
- De la mà de Cristina Martorell i Míriam Poch, les dues psicòlogues del GAV de la comissaria de Mossos d’Igualada, repassem les funcions del servei.
El repunt de casos de violència masclista a finals de l’any passat ha tornat a aixecar totes les alarmes entre els cossos de seguretat i també en l’àmbit institucional per tal de reforçar la lluita contra aquesta xacra. A Vilanova del Camí, la regidoria d’Igualtat va posar en marxa el mes passat una campanya per visibilitzar el rebuig a la violència masclista i per implicar la ciutadania en aquesta tasca de sensibilització que ha de ser, sens dubte, col·lectiva. I aquest mes de febrer hem dedicat el programa Proactives a aquest tema.
A la comarca de l’Anoia, i de manera regular des de fa un any, el Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) de la comissaria d’Igualada atén uns 300 casos de víctimes de violència, la gran majoria, dones víctimes de violència de gènere, que com matisa Cristina Martorell, és un tipus de violència masclista en què la parella o exparella maltracta la dona i cal diferenciar de la violència domèstica, “que es produeix dins el nucli familiar, però on no és la dona la víctima”, sinó algun altre membre del nucli de convivència.
En el cas més nombrós, que és el de les víctimes de violència de gènere, les psicòlogues ofereixen assessorament i seguiment a les dones que necessiten aquest servei. Les usuàries arriben bàsicament per dues vies: o bé a partir d’una denúncia, o bé directament a la comissaria, de manera presencial o per mitjà del telèfon d’emergències 112.
En cada cas es fa un assessorament personalitzat i un acompanyament en funció de les mesures de protecció judicials o policials més adients a la dona, depenent del risc, o a criteri de les mateixes psicòlogues (si detecten que la dona necessita més suport). Aquest seguiment pot durar només uns mesos o allargar-se uns quants anys, tot depenent de la situació de la víctima, que com explica Míriam Poch “és qui decideix quan vol prescindir del servei, sobretot durant el seu procés de recuperació”.
Com assegurem ambdues psicòlogues intenten ajudar la dona en la mesura de les seves necessitats, per exemple sense pressionar-la per presentar denúncia. En molts casos cal derivar-les on les puguin atendre millor en algun aspecte concret; ja sigui jurídic, emocional, social… i per això treballen coordinades amb altres serveis, com el SIE que “fa una tasca molt important”, diu Cristina Martorell, precisament “per empoderar-les” si es decideixen a presentar denúncia.
I és que la denúncia no sempre és la solució, com afirmen les psicòlogues, perquè és dur afrontar un procés judicial i no totes les víctimes estan preparades per fer-ho. “Si ho necessiten, se les pot derivar a una casa d’acollida, encara que no hagin presentat denúncia”, diu Martorell.
La violència de gènere no entén de perfils. Com assenyalen les psicòlogues del GAV les dones que atenen són molt diverses, tant per la classe social, el nivell educatiu o l’edat. Però cada vegada més es troben amb casos en persones molt joves. Per això estan fent prevenció als instituts i les escoles, ajudant a detectar quan la relació no és saludable.
En el programa Proactives d’aquest mes també hem abordat el tema d’actualitat referent a la polèmica creada entorn de la llei del només sí és sí. Tant les psicòlogues del GAV com Rubén Rubio, responsable de l’Oficina de Relacions a la Comunitat dels Mossos d’Esquadra consideren que aquesta és una llei molt important, perquè posa al centre el consentiment i suposa un avenç imprescindible.
