El vilanoví Carlos Vico, un referent en el món de la supervivència extrema, ha condensat la seva experiència i aprenentatge en un llibre Superviviente. El miedo bajo control
El presentarà demà divendres, a les sis de la tarda, a la llibreria Abacus d’Igualada. L’obra condensa les principals lliçons que ha extret de les seves aventures, especialment de la darrera, a Groenlàndia; un llibre testimonial i de creixement personal de qui s’ha convertit en un entrenador expert en aquest camp.
Aquest llibre li deu molt a la darrera aventura de risc que ha viscut Carlos Vico. El mes de gener, es va afrontar al repte d’anar fins a un lloc deshabitat de Groenlàndia per passar quatre dies amb l’única ajuda d’una pala, un encenedor, una cantimplora i un ganivet per caçar. Va tornar “trencat”, perquè l’experiència va ser molt dura, fregant la mort, i diu que “necessitava ordenar el cap” i aprofitar un aprenentatge que segons afirma, li va canviar la vida.
Lluny de donar-se per vençut, el vilanoví està fent plans per afrontar una nova aventura el mes de gener de 2017. Novament en un escenari inhòspit: Sibèria. Aquesta vegada simularà una fuga (d’un gulag) i una persecució, amb les mateixes condicions extremes i un kit de recursos tan bàsic com el de Groenlàndia. Malgrat les característiques de l’escenificació triada, Carlos Vico afirma que la supervivència extrema no té res a veure amb ser un Rambo, sinó amb un joc d’intel·ligència i estratègia, com els escacs.
Carlos Vico ha creuat el desert, ha dormit entre fem, ha aconseguit resistir 14 hores en un entorn gelat totalment xop.. però també defensa que és un “home molt normal”: és pare, té una família i va haver d’afrontar fa uns anys els efectes de la crisi econòmica que el van obligar a tancar l’empresa familiar. En aquest llibre es despulla també des d’un punt de vista molt personal. Hi apareixen referents que han estat fonamentals a la seva vida: l’avi, els pares, el tio Lolo o la figura del senyor Varo, persones a les quals segons reconeix, els deu molt, perquè han definit el seu caràcter i el seu esperit de lluita.
Aquest vilanoví ha fet de la seva passió per l’aventura i la supervivència la seva ocupació laboral. S’ha fet expert en la matèria i es dedica professionalment a la formació sobre el tema per mitjà de l’Escola Survival Xtreme. Ha entrenat grups d’elit; militars, membres de cossos d’emergències i fins i tot voluntaris d’ONG en zones de risc. Ostenta un títol de rastreig, anomenat kudu, que tenen comptades persones a Europa. Recentment ha creat una empresa nova que es diu “Impat” i que té com objectiu portar aquests coneixement al món empresarial de diferents àmbits. El seu soci és una persona tècnica a nivell d’aula i ell es dedica més a la part vivencial de narrar la seva experiència per superar les adversitats.
I és que un dels aspectes que més interessen a aquest entrenador de situacions extremes és la part psicològica. Assegura que “la supervivència és un estat psicològic” i que “davant l’amenaça surt l’instint més animal”. Per conèixer el mecanisme de defensa i reacció per prendre les decisions adequades en els moments crítics, té una eina que resumeix en l’acrònim “Parepia”: para, respira, pensa i actua. Precisament per això una de les branques de formació de l’Escola Survival Xtreme és treballar la por. Ho fa per mitjà de xerrades i activitats amb infants i joves.
El llibre Superviviente. El miedo bajo control va ser una manera de respondre a la pregunta sobre com treure partit a aquestes situacions de risc extrem i donar eines als altres. Afirma que la resposta està sent molt positiva.
