- L’alumnat i el centre van compartir amb les famílies la primera celebració amb motiu de la festa de carnaval, però de segur faran altres accions de cara al curs que ve que serà oficialment el curs del 40è aniversari.
Els primers actes de celebració van arrencar a principis d’aquest mes de març amb la festa de Carnaval de l’escola durant la qual tot l’alumnat es va disfressar d’espelmes per bufar per primer cop aquests quaranta anys de trajectòria. Els actes, però, tindran continuïtat durant el curs 2022-2023, perquè com explica el director Raúl Rubio l’escola es va inaugurar oficialment el curs 1982-1983.
L’escola compleix quaranta anys, però no així l’edifici que en té uns quants menys. L’alumnat del Pompeu Fabra va començar a fer classes a l’edifici que hi havia al costat del Joan Maragall i que avui és l’institut vilanoví. També es feien classes d’infantil, com recorda Raúl Rubio, en un edifici circular que després es va ensorrar i fins i tot en aules de la ludoteca El Cireret.
L’actual director del centre recorda la lluita veïnal que va fer possible la construcció de la segona escola de primària de Vilanova del Camí, per donar cabuda al creixement de la població escolar vilanovina. Els pares i mares, conta, van arribar a tallar la via del tren per fer possible aquesta demanda: “van ser anys de molt moviment, fins a pujar allà al barri i per poder descongestionar el Joan Maragall, per crear una altra escola, perquè Vilanova creixia”.
‘Pompeu Fabra en vena’
L’Ana González, que té els mateixos anys que l’escola, va començar precisament a anar a classes al Cireret. Després va passar a l’edifici del Joan Maragall i a tercer de primària va fer el salt a l’edifici del Pompeu Fabra.
El seu és un cas ben particular, perquè va començar d’alumne, però actualment és mestre de parvulari del centre -a més de mare d’alumne- i a més a més, el pròxim curs podria formar part de l’equip directiu.
Afirma que sempre havia tingut clar que volia donar classes al Pompeu Fabra, perquè va tenir una mestra que la va marcar. Així, no només va fer el treball de recerca sobre mètodes d’aprenentatge basant-se en l’experiència del Pompeu Fabra, també va fer les pràctiques després de la universitat al seu centre, on assegura que s’hi sent molt a gust i vol continuar formant part d’aquest projecte.
El Raúl Rubio, que ja fa més d’una dècada que forma part de l’equip directiu de l’Escola Pompeu Fabra, comparteix aquest sentiment de formar part del centre d’una manera especial, i com assegura, és compartida per altres mestres del claustre.
“Volem mantenir l’essència de ser una escola familiar i de barri, tot i les dues línies”.
Raúl Rubio i Ana González de l’Escola Pompeu Fabra
Un repte pendent
Una de les transformacions que ambdós destaquen en la trajectòria d’aquests quaranta anys és el pas d’una a dues línies. Va ser un canvi molt important i ha estat una gran tasca mantenir l’essència de ser una escola familiar i de barri, perquè l’escola està muntada per una línia. Una fita, però, que consideren assolida, tot i les dues línies.
El repte pendent és l’ampliació de l’escola per poder donar cabuda a les classes que encara es fan als barracons. Com diu Raúl Rubio durant tots aquests anys s’han hagut de rendibilitzar els espais. Però tant des de l’escola, com des de l’AFA i l’Ajuntament consideren que ha arribat el moment de fer la pressió per aconseguir l’ampliació que des de l’any 2010 està pendent.
L’Escola Pompeu Fabra llueix amb orgull el segell d’Escola Verda. Tant l’Ana com el Raúl destaquen que les Jornades Ecològiques han marcat i han donat identitat al centre. Aquest any se celebraran les trenta-dues edicions d’aquest projecte.
