Vilanova del Camí no s’ha quedat al marge del 9N, es vulgui llegir o no com un dia històric en el futur. Un total de 2.649 persones han participat del procés sobre el futur de Catalunya, el que en xifres globals podria estar al voltant del 26% de les persones amb opció de participar. És però una dada difícil d’esbrinar, perquè no s’han fet servir els mecanismes habituals i el càlcul de potencials votants que podien exercir el seu dret a vot no és senzill. El procés d’aquest diumenge ha estat valorat com “un èxit i una festa de la democràcia” per les entitats independentistes i també pels partits pro-consulta, mentre que ha estat qualificat “d’exercici inútil i antidemocràtic” per part del govern central.
El “sí-sí” ha estat, com a la resta de Catalunya, l’opció més votada pels vilanovins amb 1.745 vots, és a dir un 65.87%. És, però, el percentatge de suport a l’opció favorable a la independència més baix de tota la comarca de l’Anoia. El “si-no” ha aconseguit 370 vots (13.97%) i el “no” 311 vots (11,74%). Cal destacar també el nombre de vots nuls un total de 164 (6,19%). La resta s’han repartit entre el vot afirmatiu en la primera pregunta i el blanc en la segona, amb 44 votants (1,66%) i el vot en blanc total, amb 15 vots (0,57%).
Més enllà de les xifres, la jornada del 9N a Vilanova del Camí es va viure sense incidents i va superar les expectatives del voluntariat que participava en aquest procés. Un total d’onze meses es van habilitar a l’institut vilanoví i des de les 9 del matí prop d’una cinquantena de voluntaris (dels més de 600 anoiencs que vetllaven pel procés) van atendre els visitants.
Al llarg de tota la jornada, els voluntaris van viure amb alegria i amb una agradable sorpresa l’afluència de votants a l’Institut Pla de les Moreres. També entre passadissos s’escoltaven converses de satisfacció per la resposta ciutadana en una jornada que no comptava amb legitimitat jurídica ni amb el suport institucional de l’Ajuntament de Vilanova del Camí, però que per als partits pro-consulta, les entitats impulsores i la ciutadania que va respondre a la cita tenia, si més no, “legitimitat elemental i moral”.
