- Des del dia 7 d’abril i fins al dia 30 la ciutadania té temps de fer la declaració de la renda 2020 per complir amb l’obligació davant l’Agència Tributària.
- Les responsables de Kunectors Impact Partners, una consultoria que ajuda a les empreses a complir amb la responsabilitat social corporativa, explica com funciona la deducció per donatius.
Com cada any, tindrem l’opció de marcar dues caselles quan fem la declaració de la renda: l’una, si volem dedicar el 0,7% de la recaptació al “sosteniment de l’Església catòlica”, i l’altra, si volem destinar-lo a “finalitats socials”. Això sí, sempre tenim una tercera opció, com ens proposen les responsables de l’empresa Kunectors, Lorena Grados i Esperança Grado: la de triar un projecte, fer una aportació, perquè ens deduirà -ens tornaran diners- i a més a més podrem revertir sobre l’entitat escollida.
Això sí per poder gaudir d’una deducció per donatiu, cal fer-lo o bé a una Fundació o bé a una associació declarada d’utilitat pública i sense fins lucratius. El donatiu és irrevocable i el certificat de donació és el comprovant que ens permet presentar la informació “amb la quantitat o el valor que hem aportat”, perquè no totes les aportacions han de ser econòmiques.
“N’hi ha diferents tipus a banda de la monetària”, explica Esperança Grado, “tot i que potser no són prou conegudes: una és la del voluntariat que ens permet aportar coneixement, temps, un treball específic… i l’altra la de l’aportació en espècies, com per exemple productes i serveis o fins i tot la cessió d’espais”. Tots els tipus de donacions, però, han de ser quantificables per poder assignar un valor econòmic a l’hora de fer la deducció que és diferent en el cas d’empreses o persones físiques.
No es pot descomptar la totalitat de la quantitat satisfeta, però si un percentatge sobre aquesta quantitat. Per exemple, en el cas de ser una persona física, és a dir un particular, el topall dels primers 150 euros són deduïbles un 80% i la resta, un 35%. I en el cas de les empreses, els dedueix de l’Impost de Societats un 35%.
Segons les responsables de Kunectors, les empreses normalment fan donacions per tres motius: per poder reduir una part de l’Impost de Societats; per accions de responsabilitat social (en aquest cas més lligades als propòsits i valors de l’empresa) o per complir amb la llei de discapacitat (en el cas de no poder contractar, poden fer una donació a una entitat que promogui la inserció a persones amb certificat de discapacitat).
Lorena Grados creu, però, que encara hi ha un quart motiu: “la consciència social, l’afinitat o la sensibilització”, és a dir que no ho fan per obtenir una deducció, “o bé perquè ho desconeixen o bé perquè no tenen una estratègia definida”, i tampoc no ho fan per llei de dependència, perquè ja tenen algú contractat o no arriben als 50 treballadors. “Són accions de compromís”, afegeix l’Esperança Grado, posant l’exemple dels patrocinis esportius, per vinculacions familiars o per afició.
En aquest sentit, segons subratllen des de Kunectors molts autònoms i petites empreses fan accions amb les quals estan aplicant la responsabilitat social, “però no ho saben identificar”. Des de Kunectors, precisament, volen ajudar a posar nom a aquestes accions i emmarcar-les en la línia estratègica de l’empresa i en el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Aposta pel compromís i la responsabilitat
Amb les petites i mitjanes empreses, doncs, encara cal fer força pedagogia financera, perquè facin estratègia amb responsabilitat social.
“La responsabilitat social no és només fer donacions (aquesta és una part tangencial); la responsabilitat social és una manera de fer”.
Lorena Grados de Kunectors
El mateix es pot aplicar als particulars que fan donacions de manera altruista, perquè “no és decisiu que desgravi o no, sinó que ho fem pel propòsit”, sigui per contribuir amb un col·lectiu, per col·laborar amb l’evolució d’un projecte… Un exercici de compromís social pel qual Kunectors aposta de manera oberta.
I és que sovint, com en els darrers casos que hem conegut (el de l’entitat sociocultural Inama, el de Ka Teatre amb l’obra “Sota sola” o el cas del jove vilanoví Àngel Tolosa amb el curtmetratge “Quan les mares dormen”) la fórmula del mecenatge -encara que no ens dedueixi- és l’única manera de tirar endavant alguns projectes i aportar el nostre granet de sorra.
“És el compromís amb el territori, jo crec que és el més important: conèixer què tenim i de què volem formar part”.
Esperança Grado de Kunectors
