- Moltes persones amb celiaquia passen anys sense saber-ho: la malaltia pot no donar símptomes tot i que el dany intestinal avança
- Una cistella de la compra sense gluten costa gairebé 1.000 euros anuals més que la d’una persona no celíaca
La celiaquia és una malaltia cada vegada més coneguda, però sovint mal entesa. Al programa Salut des del CAP, de Ràdio Nova, n’hem parlat amb la nutricionista de l’EAP de Vilanova del Camí, Laura Balaguer, Beatriz Ribeiro, representant de l’Associació de Celíacs de Catalunya, i Gabriel Foucault, un estudiant de la UDL en pràctiques. Tres veus per desfer mites i explicar què significa viure sense gluten.
El gluten és un conjunt de proteïnes presents en cereals com el blat, el sègol o l’espelta. Quan una persona celíaca l’ingereix, el sistema immune reacciona i ataca les parets de l’intestí, danyant les vellositats que absorbeixen els nutrients. El problema? Moltes persones afectades no ho saben, perquè no sempre hi ha símptomes visibles.
I aquí apareix una de les confusions més habituals: dir «sóc intolerant al gluten» quan en realitat es té una malaltia autoimmune. A diferència de la sensibilitat al gluten no celíaca, la celiaquia provoca un dany intestinal real i mesurable. I no hi ha graus: o ets celíac o no ho ets, explica Beatriz Ribeiro.
La llista de símptomes és llarguíssima: dolor abdominal, fatiga, mal de cap, problemes de pell, alteracions de conducta, infertilitat… Tants i tan variats que moltes persones passen anys sense un diagnòstic correcte. És el cas de Beatriz Ribeiro, delegada de l’Associació de Celíacs de Catalunya a l’Anoia que, malgrat patir símptomes des dels 15 anys, va ser diagnosticada després que debutessin les seves dues filles.
El diagnòstic de celiaquia es confirma amb una anàlisi d’anticossos i, definitivament, amb una gastroscòpia amb biòpsia. I aquí hi ha un error molt freqüent: retirar el gluten abans de fer les proves. Si les vellositats es recuperen, la prova surt negativa i el diagnòstic es pot retardar anys. Per això les professionals recomanen mantenir els mateixos hàbits alimentaris fins a tenir un diagnòstic clar.
L’única cura és la dieta estricta sense gluten. Sense pastilles, sense excepcions. I estricta vol dir també estar atents a la contaminació creuada: una torradora compartida, el mateix ganivet per tallar pa, o una mà que ha tocat farina poden fer tant de mal com un plat de pasta.
El cost econòmic és una altra realitat que l’associació fa temps que denuncia, i és que la cistella de la compra d’una persona celíaca pot suposar un increment de gairebé mil euros anuals per persona, segons indica Ribeiro.
Des del CAP de Vilanova del Camí, la nutricionista Laura Balaguer coordina grups de suport per a persones acabades de diagnosticar.
L’Associació de Celíacs de Catalunya té delegació a l’Anoia i ofereix formació, assessorament i un programa d’acreditació per a restaurants. Trobareu tota la informació a la web de l’Associació de Celíacs de Catalunya.
Podeu escoltar aquest i altres continguts de Salut des del CAP al pòdcast del programa, a radionova.cat.
