- La migcampista torna a Catalunya, després de quatre anys, per jugar amb el CF Levante Las Planas, recentment ascendit.
Alguns encara la recordaran lluitant o defensant la pilota amb el CE Anoia. Era molt joveneta, però ja es perfilava com una gran futbolista. Amb catorze anys va començar l’etapa més seriosa a les files del CF Barcelona, primer entre la base i després a l’equip B. Va ser una època d’aprenentatge molt important, com ella mateixa reconeix, i on va forjar-se com a jugadora.
Cinc anys més tard, feia el salt a segona divisió nacional: va jugar tres temporades consecutives al Zaragoza CFF. El darrer any, ha estat a Badajoz, amb el Santa Teresa, on les coses no van sortir del tot com esperava, perquè no va ser possible l’ascens, però l’experiència sempre és un grau.
Tanmateix, està clar que és un bon fitxatge, perquè al CF Levante Las Planas ja feia temps que li tenia posat l’ull a sobre. Ara l’han buscat per poder defensar la categoria recentment assolida, després d’una gran temporada. Les jugadores que entrena Ferran Cabello van aconseguir l’ascens a la Lliga Iberdrola -on ja havien competit entre els anys 2012 i 2014-, després d’haver derrotat en l’últim partit a l’Espanyol, per 3 a 0. Aquest equip del barri de Les Planes de Barcelona prometia, perquè feia només un any que havia ascendit també al Repte Iberdrola.
Laura Martínez és una futbolista que té molta visió de joc. Al llarg de la seva carrera ha anat passant per diferents posicions. Actualment, juga de migcampista i des de fa uns anys ha anat derivant del rol més defensiu al més atacant. El seu treball és de llarg recorregut i d’arribada a l’àrea, amb opcions de gol.
Més a prop de casa
La jugadora vilanovina explica que encara no coneix bé l’afició del CF Levante Las Planas, però en té moltes ganes. Ara ja fa dues setmanes que entrena amb el club i afirma que se sent molt a gust. En comparació als equips on ha estat, valora que sigui “més familiar i més de barri”. En la proximitat i en un àmbit més local, potser primen els aspectes esportius per sobre d’altres interessos que acaben fent mal als clubs; “quan els diners i el poder estan per mig, això passa a tot arreu, eh”, assenyala.
Estrena aquesta nova etapa molt motivada, “amb moltes ganes i molta il·lusió”. El fet d’estar a prop de casa també és un plus, perquè sap que fa feliç a la seva família, que la podran anar a veure als partits amb més facilitat.
Respecte del moment que viu el futbol femení és crítica. Valora positivament el fet que ara ja sigui molt més visible i desperti interès, “però portes endins encara hi ha moltes diferències”, diu, sobretot abans de poder arribar a professional.
Als seus 23 anys ha complert una part del seu somni: jugar a Primera. Reconeix que és una dona que toca de peus a terra, però el seu repte més gran seria jugar, ni que fos un partit, amb la selecció espanyola.
