- Per mitjà d’un vídeo i el manifest “No eren bruixes!”, fan una crida a la ciutadania a sumar-se a la campanya.
- El vilanoví Pau Duran és una de les persones de Vilanova del Camí que millor coneix la història d’aquesta dona que va ser acusada de bruixa el 1607.
Amb el lema “No eren bruixes!” la revista catalana Sàpiens ha impulsat una campanya contra la discriminació de totes les dones que al llarg de la història van ser torturades i assassinades, etiquetades com a bruixes. També ha fet un cens amb més de set-centes dones jutjades a Catalunya per bruixeria a l’edat mitjana, entre les quals hi ha Jerònima Fàbregas, veïna de Vilanova del Camí.
L’objectiu de la revista és recuperar la memòria de totes aquelles dones, lluny de prejudicis ni falsedats, per tal de promoure’n la reparació històrica i dignificar-les. Al mateix temps, però, és un acte de reivindicació per totes les dones que han estat reprimides al llarg de la història.
En un primer moment el cas de Jerònima Fàbregas no apareixia recollit al cens de la revista Sàpiens, però després de diversos tràmits, segons explica el vilanoví Pau Duran, l’han aconseguit incloure.
‘Na Jerònima’, la història d’una dona acusada de bruixa
Pau Duran és una de les persones que millor coneix la història de la Jerònima, una dona de 28 anys, que vivia en la Vilanova del Camí de finals del segle XVI i principis del segle XVII. Va ser acusada de bruixa, de metzinera, de prostituta i fins i tot, d’atemptar contra la vida d’una altra persona.
Es tracta d’un fet històric del qual se’n conserven els documents de l’acta judicial que va acusar aquesta dona de fer pràctiques poc habituals i que aleshores es consideraven de bruixeria. Malgrat les dures acusacions que la van portar a judici, va ser absolta, “encara que no ho sabem del tot cert” insisteix Duran, “però segons es desprèn dels documents l’escorcoll que van fer a casa seva, no va donar fruit”.
Gràcies a l’article del Xavier Jorba, “Bruixes, fetilleres i metzineres” publicat a la Revista d’Igualada, un grup de joves de Vilanova del Camí va conèixer el seu cas i va promoure (ara fa quatre anys) un espectacle teatral que van representar al municipi. Montse Pelfort, Nerea Platas, Laia Carbonell, Laura Farreras, Carles Duran i Pau Duran, van ser els impulsors d’aquella iniciativa que va omplir Can Papasseit amb una representació extraordinària per escenificar la història de Na Jerònima. Pau Duran recorda la satisfacció d’aconseguir el que s’havien proposat.
Duran afirma que actes com aquest són encara molt necessaris a Vilanova del Camí per buscar nexes imaginaris propis, que ens permetin tenir referents del patrimoni local amb els quals identificar-nos per enfortir l’arrelament al municipi.
Una mica d’història sobre la ‘cacera de bruixes’
Entre 1450 i 1750 es va donar a Europa un intens fenomen repressiu conegut amb l’expressió de “cacera de bruixes”. Així ho explica Xavier Jorba i Serra, doctor en Història, en l’article publicat a la Revista d’Igualada l’any 2010. En la majoria de casos les víctimes eren dones (un 75%) que solien complir un perfil: edat avançada, estrat social humil, vídues o solteres -encara que no fos el cas de Jerònima Fàbregas que era una dona casada i amb filles.
La conca d’Òdena no va ser considerada terra de bruixeria i només hi ha dos casos, segons la investigació realitzada per Jorba. La seva indagació entre prop de 8.000 processos judicials de l’època va permetre treure a la llum el cas de la vilanovina Jerònima Fàbregas, la primera acusada a la conca, i el de Margarida Vila, una dona de la Pobla de Claramunt.
Tal i com recull en la seva campanya la revista Sàpiens, la cacera de bruixes és un clar exemple dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al llarg de la història. Acusades amb mentides, jutjades sense garantia i sovint forçades a confessar sota tortura.
“Aquelles dones van ser el boc expiatori d’una societat convençuda de l’origen malèfic de les seves desgràcies i disposada a buscar-ne les culpables i assenyalar-les”, assenyalen des de Sàpiens “és per això que impulsem aquesta campanya com un acte de justícia històrica, en la línia de les iniciatives que han sorgit en altres indrets, com Escòcia, Suïssa o Noruega”.
