L’ACM reivindica el compromís municipal enfront de la llei estatal de reforma local

24 Feb 2014

ACM Jornada Promoció econòmica a Igualada foto web ACMEl món local està immers aquests dies en l’anàlisi dels efectes que la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local elaborada pel govern central tindrà sobre els municipis. Divendres, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques va organitzar una jornada formativa entorn de les polítiques locals en l’àmbit de la promoció econòmica i es va reivindicar el paper dels ajuntaments en aquesta matèria, així com en el manteniment de l’Estat del Benestar.

El president de l’ACM, Miquel Buch, acompanyat pel Conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig i l’alcalde d’Igualada Marc Castells, va reivindicar el compromís dels ajuntaments per generar ocupació. El també alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, va remarcar que “el compromís dels ajuntaments cap a la creació d’ocupació és indiscutible” i va posar com a exemple els 200 milions d’euros que cada any han invertit els ajuntaments per generar polítiques de promoció econòmica. Així, va criticar la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (RSAL) perquè “per nosaltres la promoció de l’ocupació és un dels pilars de l’Estat del Benestar i aquesta llei vol que no tinguem aquests serveis ni fem polítiques d’incentivació”. Buch va explicar que ja s’ha iniciat el procés per presentar un recurs al Tribunal Constitucional per “plantar cara al Govern de l’Estat” va dir, i fer-li saber que els ajuntaments volen complir amb el seu compromís amb la ciutadania.

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va destacar que el treball que s’està realitzant entre els governs locals i el Govern de Catalunya per aprofitar, va dir “l’incipient recuperació econòmica”. En aquest sentit va afegir que la col·laboració entre institucions és vital perquè “es multipliquen els resultats”.

Durant la jornada es va fer públic el Manifest d’Igualada en defensa de les polítiques locals de promoció econòmica; un compromís institucional per mantenir els esforços per generar ocupació.

La sessió, dirigida a electes i tècnics del món local, pretenia debatre i reflexionar sobre la importància de les polítiques locals en un context de crisi i reivindicar el paper del món local.

D’altra banda, la setmana passada el Parlament va acollir unes jornades per analitzar els efectes de la llei i va posar l’accent en els principis d’autonomia local, subsidiarietat i proximitat de l’administració local i que aquesta llei relega.

El mecanisme per interposar recurs al TC ja està en marxa

Com dèiem els municipis podran recórrer la llei davant el Tribunal Constitucional. El Ple del Consell dels Governs Locals de Catalunya (CGLC) ha aprovat recentment els mecanismes que han de permetre que els ajuntaments catalans se sumin a la iniciativa d’interposar un conflicte en defensa de l’autonomia local. El document exigeix respecte i compliment de la distribució competencial de les comunitats autònomes contemplada en els estatuts d’autonomia, i garantir els recursos necessaris per poder exercir-la garantint la qualitat i la cobertura dels serveis públics. Així mateix, es demana millorar la participació en els ingressos de l’Estat perquè s’acostin a un terç de la despesa pública i que es desenvolupi una nova Llei de finançament local.

Per formalitzar el recurs caldrà com a mínim que 1/7 part dels ajuntaments (1.200) i 1/6 part dels habitants (7.300.000) de l’Estat segueixin aquest procediment. Els ajuntaments hauran de celebrar un ple municipal i aprovar l’acord en majoria absoluta del consistori. Un cop aprovat, l’alcalde haurà d’atorgar poders a un facultant-la expressament per tal que en nom i representació de l’Ajuntament interposi un conflicte en defensa. Aquest acord s’haurà d’enviar a la seu del CGLC.

El passat mes de desembre les administracions locals ja es van manifestar en contra d’aquesta reforma que es presenta amb l’objectiu d’aconseguir un suposat estalvi econòmic amb mesures que afecten greument l’autonomia local. En aquell manifest s’assenyalava a la pròpia administració de l’Estat com la principal responsable del deute ja que aquesta representa el 53% del conjunt de la despesa pública global i el 65,9% del deute públic i en canvi no afronta cap reforma important de la seva pesada estructura. Per contra les administracions locals suposen el 13% de la despesa pública global i representen només el 4,1% del deute públic.