L’Associació de Familiars d’Alzheimer i altres demències (AFADA) ha preparat per demà dijous, una xerrada sobre el món de les cures, i concretament sobre les persones que fan o han fet de cuidadores. L’organitzen amb el suport del Consorci Sociosanitari d’Igualada i la Fundación Diario de un Cuidador, la primera fundació sense ànim de lucre dedicada a la figura de les persones que cuiden o han cuidat de persones dependents. Serà precisament el president d’aquesta fundació, Pablo Barredo, l’encarregat d’impartir-la
Amb 43 anys, s’ha convertit en un referent per a moltes persones cuidadores, com ens explicava la vilanovina Elena Estrada voluntària de l’AFADA.
El diagnòstic d’Alzheimer a la seva mare va canviar-li la vida. Autor del llibre Diario de un cuidador, el nom que va donar també el seu bloc, utilitza un llenguatge molt proper i amb el qual és fàcil identificar-se. A més com assenyala Menchu Vélez, treballadora social de l’Hospital de dia Sant Jordi i secretària de l’AFADA, tracta temes que sovint no es treballen prou com és el cas de les emocions. La xerrada es titula precisament “Cuidadores: Un universo de emociones” en referència a la barreja de sentiments, tant positius com negatius, que genera aquest rol.
Pablo Barredo és una persona molt propera i compromesa amb les associacions que treballen com AFADA en l’acompanyament als familiars dels malalts. De fet vindrà expressament des de la Rioja per fer aquesta conferència, gràcies a les gestions que ha portat a terme la treballadora social de l’AFADA, Cristina Mateo. Segons explica Menchu Vélez la tasca ha estat fàcil per l’accessibilitat del ponent que a més també posa en el centre d’atenció l’oblit que sovint pateixen les persones ex cuidadores, com ell mateix.
Tot i que sovint les entitats com l’AFADA o la Fundació Diario de un cuidador fan la vida més fàcil de les persones que cuiden, encara cal lamentar la falta de recursos. El vilanoví Pere Bartolí, tresorer de l’AFADA i ex cuidador, denunciava la lentitud i limitacions de la llei de la dependència així com les dificultats econòmiques que moltes famílies han d’afrontar per poder fer-se càrrec de les cures o l’atenció dels familiars malalts. Assenyalava, per exemple, la impossibitat d’assumir les despeses d’una residència.
La treballadora social de l’Hospital de dia Sant Jordi recomanava informar-se bé de les opcions i recursos disponibles per planificar l’atenció, així com no deixar que la situació s’agreugi, i per tant actuar ràpidament en el moment que es detecta el deterior de la salut.
