La secció local de Vilanova del Camí de l’Assemblea Nacional Catalana, agrupació cívica que dóna suport a la candidatura Junts pel Sí! va reunir dilluns, a Can Papasseit, a l’ex alcalde vilanoví Joan Vich i a l’igualadí Antoni Dalmau, ambdós polítics veterans i històrics dins el PSC Anoia. Vich va ser alcalde durant 35 anys i Dalmau va arribar a ser president de la Diputació de Barcelona en la dècada dels 80 (1982-1987) i vicepresident del Parlament (1988-1995). Ambdós es consideren encara socialistes, segons van manifestar durant l’acte, i van expressar que havien marxat del partit perquè consideren que el PSC ha canviat i no els representa.
Vich va reconèixer que és la primera vegada en 35 anys que s’ha de plantejar el vot i malgrat no definir-se com independentista, creu que Catalunya arrossega “un problema de reconeixement nacional des de la sentència de l’Estatut, al qual s’ha de buscar una solució”. En aquest sentit va remarcar que “l’independentisme expressa una idea de canvi” i tot i assenyalar que no és fàcil, i que és un camí incert, el considera il·lusionant. “Costarà fer un país nou” va dir, “però dipositar a la urna el vot de la por és el pitjor que es pot fer” va afegir. En clara al·lusió al PSC, l’ex alcalde vilanoví va dir que el federalisme és un “pegat” i que els partits tradicionals estan en crisis.
Per la seva banda, durant la conversa, Antoni Dalmau es va definir d’independentista i va explicar que prové d’una família tradicionalment catalanista. Per Dalmau, “un partit polític es un projecte comú, i quan deixa de ser útil s’ha d’abandonar”. Aquest 27 de setembre, segons afirma el veterà militant socialista, “no és el vot de la nostra vida, és el vot de la nostra història”.
La conversa entre Vich i Dalmau, es va allargar uns tres quarts d’hora i fou conduïda pel capelladí Pep López. “Si diumenge no guanya el SÍ”, va advertir Dalmau “estarem en la mateixa situació que ara, però mantindrem una relació molt més tensa amb Espanya”. Els dos tertulians coincidiren que no hi ha cap altra sortida que votar Junts pel sí o “l’opció encara més radical de la CUP”.
