- El programa Viure amb Diabetis aborda un problema quotidià i poc visibilitzat: la gestió dels materials sanitaris que generen les persones amb diabetis
Cada dia, milers de persones a Catalunya punxen dits, canvien sensors i descarten agulles com a part de la seva rutina de control de la diabetis. Són gestos quasi invisibles que, però, generen residus sanitaris específics amb una gestió molt diferent de la de la brossa domèstica habitual. El problema és que la majoria de persones afectades no saben exactament on han d’anar a parar.
Això és el que han posat sobre la taula l’Esther Maldonado, referent de l’Associació de Diabètics de Catalunya (ADC) a Anoia, i la Cristina Casas, farmacèutica, en el marc del programa Viure amb Diabetis: una manca d’informació clara, una normativa que no s’ha actualitzat des del 1999 i una situació que varia d’un municipi a l’altre.
«És una falta d’informació bastant important. Cadascú fa el que pot, s’actua per inèrcia o per sentit comú», reconeix l’Esther Maldonado. Malgrat que és un tema que preocupa cada vegada més les persones amb diabetis —es nota en la freqüència de preguntes als grups de WhatsApp de l’associació—, les respostes que reben sovint són contradictòries.
Un dels factors que complica més la situació és la dispersió territorial. La gestió d’aquest tipus de residus depèn de cada municipi, i la normativa vigent —del 1999— no contempla la majoria de dispositius actuals: sensors de monitoratge continu de glucosa, bombes d’insulina, catèters i reservoris.
Un problema de salut pública que necessita solucions estructurals
Tant l’Esther com la Cristina coincideixen que el problema de fons va més enllà de la manca d’informació: cal una actualització normativa i la creació de circuits clars i unificats a tot el territori.
«Caldria que tothom expliqués les mateixes coses, amb un vocabulari que s’entengui i que els usuaris ho puguin complir des del primer moment del diagnòstic», apunta la Cristina Casas. La seva farmàcia ha tingut experiències positives amb campanyes de recollida —com la dels inhaladors— que podrien replicar-se per als materials de la diabetis.
L’Esther Maldonado va més lluny: «L’usuari final és qui ho ha de fer tot, sense que ningú li doni les directrius clares. Estem molt cansats. Ens hem de posar les piles des de més amunt.»
Què es fa amb cada tipus de residu?
Les agulles i elements punxants utilitzats en un domicili particular no tenen consideració legal de residu sanitari; es consideren residus municipals i s’han de gestionar com a tals, sense barrejar-los amb contenidors de residus sanitaris perillosos.
A partir de la informació facilitada per l’ADC de Catalunya i per la Generalitat de Catalunya (Institut Català de la Salut), la recomanació per a agulles i llancetes és posar-les en un recipient rígid de plàstic tancat (una ampolla petita d’aigua, de detergent o de refresc) per evitar que qualsevol persona es punxi.
Quan l’ampolla estigui plena, cal portar-la a la deixalleria o al punt verd municipal, on hi ha contenidors específics per a punxants.
La farmacèutica Cristina Casas recorda que algunes farmàcies i CAPs de certes poblacions disposen de contenidors de recollida per a aquest tipus de material, especialment en zones urbanes.
Sensors, reservoris, glucòmetres i bombes d’insulina
Pel que fa als sensors de monitoratge continu i altres reservoris que combinen plàstic, electrònica i material biològic, caldrà separar-los: la part de plàstic net va al contenidor de plàstics, el cartó i l’embalatge van al contenidor de cartó/paper, l’element punxant que incorpora (l’insertor) s’ha de gestionar com les agulles i llancetes, i la part electrònica ha d’anar a la deixalleria com a residu d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE).
Els glucòmetres i sensors es consideren Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics i, per tant, s’han de portar a la deixalleria o al punt verd municipal per ser reciclats.
I pel que fa a les bombes d’insulina, normalment el mateix equip mèdic o el proveïdor gestiona la devolució del dispositiu antic (per anàlisi d’errors i millora). Si la bomba queda a casa sense ús, ha d’anar a la deixalleria com a RAEE.
Les plomes i els recipients amb restes d’insulina contenen residus de medicament. Cal portar-los al punt SIGRE de la farmàcia més propera, igual que qualsevol altre fàrmac caducat o sobrant.
Les tires reactives, apòsits i altres materials van a la bossa de rebuig (fracció resta), degudament tancats en una bossa.
Podeu escoltar aquest i altres capítols de Viure amb Diabetis al pòdcast del programa, a radionova.cat.
Des de l’ADC de Catalunya es disposa d’un díptic informatiu (Millorem la gestió dels residus associats a la diabetis) que resumeix totes les recomanacions.
