- El col·lectiu Anoia pel Clima ha mesurat diferències de temperatura de fins a 20 graus entre carrers ombrejats i zones asfaltades, posant de manifest l’impacte del disseny urbà en la calor
- Els experts alerten que l’asfalt genera l’efecte «illa de calor» i demanen als ajuntaments que prioritzin la reducció del paviment impermeable i l’increment d’arbres de capçada ampla
Aquest estiu hem comprovat que caminar per certs carrers a certes hores del dia pot esdevenir gairebé un esport de risc. Però, quina diferència de temperatura real hi ha entre un carrer ombrejat i una plaça asfaltada? Els membres del col·lectiu Anoia pel Clima han sortit al carrer termòmetre en mà, i les dades són aclaparadores: el disseny urbà pot fer variar la temperatura que suportem fins a vint graus. Unes xifres que obliguen a plantejar la gestió dels nostres municipis davant d’allò que els experts ja no anomenen canvi climàtic, sinó canvi global.
Segons explica el biòleg Pau Caelles d’Anoia pel Clima, parlar de canvi climàtic és no tenir en compte que hi ha diverses coses que estan canviant, perquè «la variació del clima és natural però no com ho està fent en l’actualitat». És per això que parla d’un fenomen on l’activitat humana està alterant des del règim de pluges i incendis fins a la migració de les espècies.
I on la ciutadania pateix de manera més directa aquest escalfament és al carrer. Per comprovar com influeix l’urbanisme en la nostra salut i en la percepció tèrmica, Anoia pel Clima va fer un experiment mesurant la temperatura en diferents punts d’Igualada i també a Vilanova del Camí. I el resultat mostra una bretxa enorme entre espais d’ombra vegetal i zones d’asfalt o d’obra.
«El resultat es podria dir amb un titular: vols caminar entre 55 i 60 graus o vols caminar entre 28 i 35? La diferència és aquesta. Estem parlant de ben bé 15 o 20 graus de diferència que es noten d’una manera escandalosa», assenyala la biòloga Txell Tudela.
Segons explica Caelles, hi ha dues variables molt evidents que propicien aquests canvis tan dràstics de temperatura: el tipus de terra (si és paviment dur, asfalt o sorra/terratzo) i la presència d’elements que facin ombra, especialment l’arbrat.
Un dels exemples més dràstics registrats durant la prova es va trobar en un dels punts més transitats de la capital de l’Anoia: la plaça de Cal Font, on la manca d’ombra vegetal a la zona central dispara els termòmetres a nivells inhabitables. «El que és escandalós és que a les sis de la tarda hem trobat temperatures de 50 graus, però la de Cal Font està mesurada a les quatre de la tarda amb 57 graus».
Aquestes xifres posen al punt de mira el model de ciutat i el paper que juga l’asfalt, un material impermeable que absorbeix la calor durant el dia i la reemet durant la nit, generant l’anomenat «efecte illa de calor».
Una qüestió de salut pública
Davant d’aquesta realitat, des d’Anoia pel Clima insisteixen que reduir la presència d’asfalt hauria de passar a ser una prioritat. Els experts demanen als ajuntaments que, cada vegada que es plantegi la reforma d’un carrer, es prioritzi la reducció del paviment impermeable, l’increment dels escocells i la creació de corredors verds consolidats amb arbres de capçada ampla.
Adaptar l’urbanisme a la realitat climàtica no és un debat estètic ni secundari, sinó una mesura urgent de salut pública per protegir la ciutadania en el seu dia a dia, afirmen. Tal com conclou Pau Caelles: «La calor no és només allò que surt a les notícies, sinó el que passa al carrer quan vas a comprar el pa. Cal pensar i dissenyar els carrers perquè la calor no ens mati».
