El dia 21 de març, els i les alcaldesses de la conca d’Òdena van demanar a la Generalitat un pla de contingència per a les cinc residències de la zona confinada. 15 dies després de la petició, l’alcaldessa considera que “no s’han pres les mesures necessàries per protegir i assegurar la salut tant dels residents com de les treballadores i cada dia sumem noves víctimes en aquestes residències”. Des de la Generalitat, insisteix Noemí Trucharte, “han de saber que ens ocupa i ens preocupa la salut i la seva protecció dels nostres conciutadans, independentment de la seva edat”
L’alcaldessa també lamenta que no s’estiguin fent els test ràpids ni als interns ni al personal que treballa als centres gerontològics, que estan constantment exposats al virus. De fet, la petició dels alcaldes de la conca era més ambiciosa i demanaven a la Generalitat l’enviament de 70.000 proves per fer el test a tota la població de la conca. Els únics tests que han arribat, en una quantitat molt petita, són els que han enviat des de la Diputació de Barcelona.
Noemí Trucharte també ha estat molt crítica amb les autoritats autonòmiques pel que fa a l’enviament i reposició de material EPI, una tasca que estan assumint com poden des dels ajuntaments confinats amb la col·laboració d’empreses i entitats.
Sobre la mesura d’ajornar el cobrament dels tributs municipals anunciada en roda de premsa, l’alcaldessa assegura que s’està treballant en l’elaboració d’un nou calendari fiscal. Des del govern s’estudien com fraccionar i en quines dates es podrien fer les liquidacions per no perjudicar les economies familiars.
L’alcaldessa ha agraït la tasca humanitària que està desenvolupant Creu Roja en un moment tan excepcional. Aquests dies, els voluntaris de Creu Roja han afegit a les seves tasques, la de preparar i distribuir els lots de joguines provinents d’una important donació d’ABACUS.
Trucharte diu que és conscient que tots els nens es mereixen rebre una joguina però resulta impossible arribar als 1.300 infants que hi ha a Vilanova del Camí i la voluntat d’ABACUS era arribar, com a mínim, a les famílies més vulnerables.
