Els més petits fa dies que han estrenat el curs a les llars d’infants. Van començar a anar a l’escola bressol fent les habituals hores d’adaptació, però aquesta és la primera setmana sencera, sense acompanyament familiar
La cantarella de les plors posa banda sonora aquests dies a les aules de les llars. Aquesta setmana es preveu llarga, però des del Molinet i La Baldufa saben que tot forma part de l’adaptació. L’experiència és un grau i saben que els petits aniran establint els nous vincles a poc a poc.
A El Molinet són 44 infants en total, repartits entre una aula de P1, una mixta (de P1 i P2) i una altra de P2. No tenen aula de P0, perquè ara per ara no hi ha demanda, però l’obriran si es dona el cas. A la resta de grups no queden places vacants.
El 6 de setembre els infants començaven a anar a la llar amb els pares i mares; el 9 i el 10 només els van deixar una estona. Però dijous i divendres passat la cosa va començar de debò, ja sense pares. Segons afirma la directora del Molinet, Cristina Segura, “el primer dia va anar la mar de bé, però l’endemà tot eren plors”, explica amb humor, perquè al cap i a la fi tenen clar que tot requereix un procés d’adaptació. “Aquesta setmana serà llarga, totes ho hem dit al matí”, confessa, però també hi ha estones de calma que recorden que cada any toca passar aquest petit tràngol.
El dia 30 de setembre, dilluns a les 5 de la tarda, hi ha prevista una trobada familiar al pati del centre. Ja fa uns tres anys que la porten a terme per tal de fomentar la coneixença mútua entre els pares i mares. Segons explica Segura, aniran combinant les trobades i festes, dins i fora de l’horari escolar, i també en cap de setmana per facilitar la participació de les famílies.
A La Baldufa, aquest curs, el nombre d’infants arriba a 67. Estan distribuïts en 5 aules: n’hi ha 1 de P0, 2 de P1 i 2 de P2. Encara queden un parell o tres de places lliures a P1 i P2, perquè hi ha hagut algunes baixes a principi de curs. Ara mateix, com explica la directora de La Baldufa, Marta Comas, P1 és el grup més sol·licitat.
Igual que al Molinet els plors inicials són habituals aquesta setmana, però aquest dilluns hi havia molta serenor a les aules. I és que els plors o la calma s’encomanen entre els petits. “L’adaptació és qüestió del dia a dia”, assenyala Comas, que com Segura ja és una veterana al capdavant de la llar. Recorda les angoixes dels primers anys, però afirma que la pròpia maternitat les ha ajudat molt. També subratlla la implicació de les famílies: “si les famílies col·laboren faciliten molt aquest procés”.
