Si bé hi ha persones que, en el moment que es van permetre les sortides, van sortir immediatament a fer un passeig, n’hi ha d’altres que no troben el moment per fer-ho. Després de dos mesos de confinament, tancats a casa i pràcticament sense contacte físic amb altres persones fora del nucli familiar, aquesta sortida gradual a l’espai públic no és igual de plaent per a tothom, i fins i tot pot causar malaltia.
En el món de la psicologia es parla de síndrome de la cabana. Un concepte, explica la psicòloga Verónica Amézcua, que no ha aparegut ara amb el confinament sinó que té origen en el segle XX i en el “cabin fever”, un trastorn que patien les persones que havien estat privades de llibertat durant llargs períodes de temps, bé per segrestos, bé per empresonaments.
El síndrome de la cabana, no es pot considerar un trastorn en sí mateix, explica Amézcua, és més aviat un estat anímic i emocional produït per una por exacerbada a sortir al carrer, a reprendre el contacte amb altres persones després de dos mesos d’estar tancats a casa i aïllats socialment.
Els símptomes que pot produir són diversos: ansietat, depressió, estrès, molta inseguretat, insomni, palpitacions i fins i tot desorientació i desajustos en els horaris i en l’alimentació, falta de concentració i baixa motivació.
Són especialment vulnerables les persones que viuen soles i les persones grans ingressades en residències i que han estat privades de les visites habituals de la família. D’altra banda, les persones que pateixen angoixa o depressió, les que són hipocondríaques o cibercondríaques també són més propenses a patir aquest síndrome.
Tot i així, explica Verónica Amézcua, durant les dues últimes setmanes ha rebut les consultes de molts joves, adolescents, amb crisis d’angoixa i estrés post traumàtic, provocat per aquesta por incontrolada davant la incertesa sobre el futur respecte el covid.
La por, assegura la psicòloga, pot ser constructiva i existeixen algunes fórmules per superar-la. Començar a establir rutines, marcar uns horaris per dormir, per menjar; començar a tenir interaccions breus amb la natura, sortides curtes i prop de casa, són dos dels consells que ha donat la psicòloga.
Per a les famílies amb fills petits, recomana educar-los en el dilema, això vol dir que els infants han de saber que no tot es pot saber, hi ha coses que es desconeixen i això forma també part del procés per tornar a la normalitat.
També ajuda a superar aquesta incertesa el fet de tornar a contactar per telèfon o per videoconferència amb altres persones i practicar exercici, també practicar ioga o mindfulness pot ser positiu.
