- La llista s’ha publicat aquest dijous al DOGC i entre els municipis hi ha Vilanova del Camí, Igualada i Santa Margarida de Montbui.
El Departament de Territori ha identificat 140 municipis com a zones tensionades pel que fa a l’accés a l’habitatge i on s’aplicaran les mesures per limitar el preu del lloguer. La llista s’ha publicat aquest dijous al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i entre els municipis hi ha Vilanova del Camí, Igualada i Santa Margarida de Montbui.
Són 140 municipis amb una oferta insuficient d’habitatge assequible i que compleixen els requisits que marca la llei per implementar les mesures de contenció de les rendes. En aquests 140 municipis hi viuen 6,2 milions de persones, el que representa un 80,6% del total de la població de Catalunya
El DOGC recull la memòria justificativa amb els criteris emprats per delimitar aquests 140 municipis i una anàlisi territorial de la situació del mercat residencial a Catalunya en els darrers anys, amb especial atenció a l’evolució de l’esforç econòmic per accedir a un habitatge de lloguer o compravenda en funció del nivell de renda de la població resident.
Ara s’obre un període d’informació pública de 20 dies perquè administracions, entitats i particulars puguin presentar al·legacions. Un cop finalitzat, es respondran les al·legacions rebudes i la resolució final es notificarà al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), que serà finalment qui les aprovarà.
La vigència de la declaració serà de tres anys i es podrà prorrogar per anualitats seguint el mateix procediment.
La tria de les poblacions s’ha fet tenint en compte dos criteris. D’una banda, que la càrrega mitjana del cost del lloguer o de la hipoteca al pressupost personal o de la unitat de convivència, més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30 % dels ingressos mitjans o de la renda mitjana de les llars.
L’altre criteri és que el preu de lloguer o compra de l’habitatge hagi experimentat els cinc anys anteriors a la declaració, un percentatge de creixement acumulat d’almenys tres punts percentuals per sobre de l’IPC.
