- L’exposició es pot visitar de dilluns a divendres de 16:00 a 20:00 h i dijous i dissabte, també de 10:00 a 13:00 h.
L’exposició ‘Vilanova era (és) una festa!’, que durant la Festa Major es va poder visitar al Casal de la Gent Gran, s’ha traslladat al vestíbul de Can Papasseit on es podrà veure fins a finals de setembre. L’horari de visita és de dilluns a divendres de 16:00 a 20:00 h i dijous i dissabte, també de 10:00 a 13:00 h.
La mostra, que ha preparat Cultura de l’Ajuntament de Vilanova del Camí, recull alguns dels cartells de la Festa Major del municipi de 1923 fins a 1975 i altres documents curiosos i inèdits com programes, carnets de socis, o anuncis.
L’exposició inclou 10 plafons que ens conviden a fer un recorregut que comença a la dècada dels anys 20 i arriba fins al final de la dictadura, l’any 75. La mostra incorpora una selecció de materials curiosos sobre la història del municipi, els seus costums i les seves tradicions.
Algunes de les imatges que es mostren en aquesta mostra, procedeixen de donacions de particulars, i formen part d’un projecte de llarga durada per recuperar una part de la memòria històrica del municipi. La regidoria de Cultura s’ha plantejat la possibilitat d’editar un àlbum fotogràfic amb imatges de Vilanova del Camí des de 1930 a 1970. La iniciativa compta amb el suport de la Diputació de Barccelona.
Gràcies a la cartelleria i els programes de Festa Major que s’han trobat, tant en l’arxiu municipal com en els arxius privats de J.F.G. i de l’Agrupació Cultural i Recreativa, es pot deduir com era Vilanova del Camí en cada època.
Llegint els panells de l’exposició observarem, per exemple, com durant els anys 30, es podien celebrar fins a tres festes majors: l’oficial de l’Ajuntament; la que organitzava el Centre republicà i la del Casino l’Estrella, més pròxim a La Lliga. També és curiós observar com durant la república, la festa no fa honor o no va dedicada a cap sant, mentre que durant el franquisme, es dedica a Sant Hilari
Sobre la llengua utilitzada a la cartelleria o els programes, també és curiós veure com abans de la guerra s’utilitzava el català i després de la guerra, el castellà.
