- Més de 200 persones participen en el dinar de germanor, que enguany ha posat en valor la continuïtat d’una relació que suma noves generacions sense perdre els seus vincles d’origen
L’agermanament entre Vilanova del Camí, Calcinaia i Amilly ha tornat a tenir un protagonisme especial durant la Festa Major, amb un programa d’activitats que ha servit per retrobar famílies i amics, compartir cultura i reforçar els vincles construïts al llarg de més de tres dècades. Aquest any ha estat especialment destacada la participació del jovent en les delegacions agermanades, un aspecte que tant des de l’Ajuntament de Vilanova del Camí com des de l’Associació de Germanor valoren com una garantia de continuïtat per a aquesta relació.
Exposició fotogràfica Colors d’Europa a Can Papasseit:
La Festa Major de Vilanova del Camí ha tancat el cicle d’acollides que s’ha anat fent al llarg de l’any als tres municipis agermanats. Primer va ser Amilly, després Calcinaia i, finalment, ha estat Vilanova del Camí qui ha acollit les delegacions de les ciutats agermanades. «En total, 26 famílies vilanovines han obert les portes de casa seva per acollir els visitants italians i francesos durant aquests dies», explica la regidora d’Agermanament, Susana Gutiérrez.
Els actes van començar divendres 4 de setembre amb la instal·lació de «Colors d’Europa», l’exposició fotogràfica itinerant que enguany arriba a la dissetena edició sota el lema Moments de la vida urbana. La mostra, liderada i coordinada per Paolo Ferretti amb el suport de l’Associazione Fotografica Fornacette, reuneix treballs dels municipis agermanats de Calcinaia, Amilly, Vilanova del Camí i Nordwalde. L’exposició es pot visitar fins al 20 de setembre al vestíbul de Can Papasseit.
Dissabte al matí, la plaça de Can Papasseit va ser l’escenari de la recepció de la delegació de Calcinaia i Amilly. Enguany, el grup ha estat especialment nombrós i divers, amb una seixantena de persones acollides per famílies de Vilanova. Entre els visitants italians hi havia molts joves, com els integrants de l’equip de l’Arci Calcinaia, i una vintena de persones que feien per primera vegada el viatge a Vilanova.
Gutiérrez destaca especialment aquest relleu generacional. Assegura que la presència de joves ha estat molt nombrosa i que no s’ha limitat als participants en el partit de futbol sala, sinó que també hi havia persones que ja havien vingut en altres ocasions i que han mantingut vincles amb associacions esportives i culturals vilanovines. Per a la regidora, aquesta és una de les línies que cal continuar potenciant entre els tres ajuntaments, «perquè l’agermanament pugui créixer també entre les noves generacions».
A aquesta incorporació de jovent s’hi ha afegit també la participació de 13 famílies que acollien per primera vegada. La regidora d’Agermanament assenyala que la resposta d’aquestes famílies ha estat molt positiva i que han pogut descobrir de primera mà l’experiència de compartir uns dies amb els seus «germans» italians i francesos.
Un dinar de germanor especialment emotiu
Un dels moments més destacats del programa va ser el dinar de germanor, celebrat diumenge al Centre d’Innovació Anoia, que va reunir més de 200 persones. Una trobada que, segons el president de l’Associació de Germanor de Vilanova del Camí, Joan Romero, va ser especialment emotiva i va posar de manifest la força dels llaços creats entre les tres comunitats.
La música va tenir un paper protagonista en aquesta trobada amb l’actuació de la cantant vilanovina Sheila Grados, que manté una estreta relació amb l’agermanament. Grados va interpretar diverses peces amb un significat especial per a aquesta relació, cantant en català, castellà, francès i italià.
La participació de Grados també va servir per retre homenatge a Ricardo Malacarne, una de les persones clau en la història de l’agermanament entre Vilanova del Camí i Calcinaia. L’Ajuntament de Vilanova del Camí i l’Associació de Germanor van voler reconèixer la seva trajectòria i el seu compromís amb aquesta relació durant el dinar de germanor, en un gest que va tenir un significat especial tenint en compte que Malacarne, als seus 89 anys, continua participant activament en l’agermanament i viatjant per mantenir viu l’esperit de germanor i el compromís amb la construcció d’una Europa més forta i més unida.
Sheila Grados també va llegir durant l’acte unes paraules escrites pel mateix Malacarne, en què explicava el seu «somni» i el vincle que manté amb els seus germans i germanes de Vilanova. Un testimoni que va servir per recordar que darrere de l’agermanament hi ha, sobretot, persones, històries compartides i amistats construïdes al llarg dels anys.
Moments del dinar de germanor:
Una relació que es construeix també des de les famílies
Més enllà dels actes públics, una part essencial de l’agermanament es viu dins les cases de les famílies acollidores. «Són elles les que fan possible que els visitants coneguin de prop la manera de viure de Vilanova del Camí i, al mateix temps, descobreixin altres indrets i experiències de l’entorn», afirma Gutiérrez.
La regidora posa en valor especialment aquesta tasca, que sovint queda en un segon pla davant de les activitats més visibles del programa. «Les famílies s’encarreguen d’organitzar els àpats, els allotjaments i les activitats durant l’estada, però també d’acompanyar els visitants a conèixer altres indrets», diu. Enguany, per exemple, algunes han aprofitat l’estada per portar-los a Montserrat, Barcelona o diferents platges de la costa.
L’Ajuntament de Vilanova del Camí va voler agrair públicament aquesta implicació durant el dinar de germanor, amb un petit obsequi a les famílies que havien participat en l’acollida. Una representació de cadascun dels 26 domicilis acollidors va pujar a recollir aquest detall, en un gest que volia reconèixer el paper imprescindible de les famílies.
Gutiérrez insisteix que l’agermanament no seria possible sense aquesta implicació. «Ajuntaments i associacions assumeixen la coordinació i treballen perquè els intercanvis tirin endavant, però són les famílies les que, finalment, obren les seves cases i incorporen els visitants a la seva vida quotidiana durant uns dies».
En aquest sentit, Gutiérrez resumeix el funcionament de l’agermanament amb una metàfora: «Nosaltres som com un rellotge; les manetes que es veuen som nosaltres, els que estem al capdavant. Però res funcionaria sense les piles, sense tot el que hi ha dintre del rellotge perquè aquest engranatge funcioni al 100%». Una imatge que posa el focus en totes les persones que, des de diferents àmbits, contribueixen a mantenir viva aquesta relació.
Una relació que mira cap al futur
Per a Joan Romero, un dels aspectes més positius d’aquesta edició ha estat també constatar que l’agermanament continua incorporant noves generacions. La presència de persones joves i de famílies que participen per primera vegada en aquesta experiència garanteix, segons el president de l’associació, la continuïtat d’un projecte que es va iniciar fa dècades.
El programa d’aquest any es va completar amb un partit amistós de futbol sala entre l’Arci Calcinaia i el CFSala Can Titó, una nova oportunitat per compartir experiències i estrènyer els vincles entre les dues entitats.
Romero fa una valoració «molt positiva» de la trobada i destaca la bona convivència durant aquests dies, així com l’equilibri entre la tradició i l’experiència de les persones que han mantingut viu l’agermanament des dels seus inicis i l’empenta de les noves generacions que ara en prenen el relleu.
La mirada ja està posada en 2027, un any especialment significatiu per a l’agermanament. Es compliran 35 anys del vincle amb Calcinaia, 25 anys de l’agermanament amb Amilly i 3 anys de la relació amb Pozo Alcón. L’Associació de Germanor vol preparar un programa especial coincidint amb la Festa Major de 2027, una celebració que, segons Romero, haurà de comptar necessàriament amb la implicació de l’Ajuntament de Vilanova del Camí, l’associació i les famílies vinculades a l’agermanament.
Més de tres dècades després del primer encontre, l’agermanament continua demostrant que Europa també es construeix des dels municipis, a través de les relacions personals, l’intercanvi cultural i la voluntat de mantenir obertes les portes entre comunitats. I, sobretot, amb una nova generació preparada per agafar el relleu.
