L’alcaldessa Noemí Trucharte i la regidora de la Gent Gran Laura Pavón van visitar l’Emília Mas Aguilera al seu domicili per felicitar-la els 101 anys. En nom de l’Ajuntament, l’alcaldessa va lliurar-li un ram de flors i van conversar agradablement i amb l’àvia centenària feliç de poder compartir aquest aniversari especial amb la família i les representants municipals.
L’Emília Mas Aguilera va néixer a Vilanova del Camí el 6 de febrer de 1922. Es va casar amb 27 anys amb Joan Aguilera Soteras, constructor d’obres i fill de La Pobla de Claramunt.
La seva vida, ens explica la seva filla Maria, ha estat força dura. Ha viscut la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil Espanyola i la postguerra, anys molt complicats i precaris. La família explica que, per poder menjar, havien de fer intercanvis: canviaven gallines per farina que anaven a buscar a Montmaneu o bé per oli que anaven a trobar a les Borges Blanques. Hi anaven en els camions militars, gent coneguda d’aquí de Vilanova del Camí, i solia viatjar amb les seves germanes.
Amb 13 anys, la Maria es va posar a treballar en una fàbrica tèxtil que hi havia a Cal Font, a Igualada. I allà hi va treballar pràcticament tota la vida, fins 10 o 12 anys abans de jubilar-se.
L’Emília Mas i el Joan Soteras van tenir dues filles. La Maria, que va morir de tifus quan tenia només 7 anys, i després van tenir una altra filla, a la que també li van posar el mateix nom, Maria.
Actualment, l’Emília viu amb la seva filla Maria i el seu gendre, l’Eusebi. Té una neta, la Meritxell que està casada amb el José Antonio i ells tenen dos fills: la Carla i l’Èric.
Les seves aficions, explica, són parlar amb la gent i llegir l’Enllaç.
Els pares de l’Emília, en Bartomeu Mas Valls i la Francesca Aguilera Pinyol, eren pagesos i van tenir cinc filles: l’Emília, la Magdalena, la Maria (de Cristalleria Maria), la Francesca (del SuperMas) i la Josefa.
Els pares de l’Emília, en Bartomeu Mas Valls i la Francesca Aguilera Pinyol, eren pagesos i van tenir quatre filles: l’Emília, la Magdalena, la Maria (de Cristalleria Maria), la Francesca (del SuperMas) i, es van afillar una més, la Josefa, una neboda que va quedar orfe quan encara era molt petita.
