- En el quart episodi del “Parlem de cuidar”, una iniciativa del grup d’ètica del Consorci Sociosanitari d’Igualada, ens acompanyen professionals de la Residència i Centre de Dia Pare Vilaseca: la infermera Marta Ruiz i les gerocultores Verónica García, Judit Gomaris i Estela Merino.
Poder expressar la nostra voluntat és un exercici de llibertat i també un dret en molts escenaris o circumstàncies socials. Però què passa quan les persones perdem l’autonomia, la salut o la capacitat per manifestar una decisió? Aquest mes de maig, al “Parlem de cuidar”, parlem de les Voluntats Anticipades i també del que anomenem “la bona mort” amb professionals de la Residència i Centre de Dia Pare Vilaseca.
El Document de Voluntats Anticipades (DVA) permet a una persona major d’edat prendre decisions sobre la seva salut arribat el moment final de la vida. Estem parlant d’un document on queden recollides les instruccions que una persona major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, adreça al seu metge o metgessa responsable, per tal que les tingui en compte quan la persona es trobi en una situació en què les circumstàncies no li permetin d’expressar la seva voluntat.
És un document, doncs, molt important, com assenyala la infermera Marta Ruiz, tot i que poques persones l’elaboren. El format és lliure i no hi ha un model únic per fer-ho. Com apunta Ruiz, es pot trobar alguna guia al Canal Salut de la Generalitat i també es pot demanar assessorament al CAP, al metge de referència.
Com reconeix Ruiz, majoritàriament la gent no el té fet quan arriben a la residència i, per tant, es troben amb persones molt grans i amb un deteriorament cognitiu notable de les capacitats cognitives, amb la qual cosa sovint la responsabilitat de les últimes decisions recau en els familiars.
L’objectiu del document de Voluntats Anticipades (DVA) és garantir, precisament, el respecte per les decisions personals, però també augmenta la confiança dels professionals en el moment de complir-les i de les famílies a l’hora d’afrontar un moment tan delicat. Com assegura la gerocultora Judith Gomaris, en el cas concret de la família suposa alleugerir la càrrega, perquè dona unes pautes per saber com volia la persona ser tractada en el moment de morir i això fa més fàcil transitar pels últims dies de vida d’una persona estimada.
Així i tot, com assenyalen les gerocultores, parlar de la mort és encara un tema envoltat de tabú, per això, com assegura Verónica García cal un exercici d’empatia molt fort per posar-se en la pell dels familiars i tractar-los amb el màxim respecte. Tampoc per a elles, com reconeixen, és fàcil el moment del comiat quan han d’aplicar la pal·liació.
Tothom hauria de poder rebre una atenció adequada en el procés de final de la vida per morir de manera digna i acompanyada. El personal de la Residència Pare Vilaseca afirma que una de les seves principals missions a l’hora del comiat és fer saber al resident i als familiars que són al seu costat, i per això com assenyala la gerocultora Estela Merino, de vegades no calen paraules, sinó gestos o petites accions.
Podeu escoltar el Parlem de cuidar, al pòdcast del programa, a radionova.cat
