- L’acte va reunir institució, famílies i veïns en un homenatge carregat d’emoció, música i poesia per mantenir viva la memòria col·lectiva del municipi.
- La nova denominació de les places recorda tres figures que han marcat la història recent: el lideratge i la visió de futur de Joan Vich, la vocació del doctor Longarón i el compromís de Carme Chacón.
Sota el títol “Places amb nom propi: un homenatge a la memòria col·lectiva”, l’Ajuntament de Vilanova del Camí ha fet aquest diumenge un reconeixement públic a Joan Vich i Adzet, el doctor Emilio Longarón Naudín i Carme Chacón Piqueras, tres persones que, des d’àmbits diferents, van contribuir amb la seva trajectòria, el seu compromís i el seu servei a la comunitat a construir la Vilanova del Camí que coneixem avui.
L’acte va començar amb un recorregut per les tres places encapçalat per l’alcaldessa Noemí Trucharte, membres del consistori i representants de les famílies homenatjades. La comitiva va iniciar el trajecte a la plaça Carme Chacón Piqueras, on es va descobrir la placa commemorativa amb la participació de la família i amics.
Després, el seguici es va dirigir fins a la plaça Doctor Longarón i el recorregut acabar a la plaça Joan Vich i Adzet, on es va celebrar l’acte central.
La cerimònia, amb un format sensible i ple de simbolisme, va combinar paraula, música i poesia per oferir un record col·lectiu carregat d’emoció, però també d’esperança. L’acte va començar amb la interpretació de “I have a dream” —en la seva versió en castellà—, per simbolitzar els somnis i els ideals que van guiar la vida dels tres homenatjats. Tot seguit, es va donar pas al poema “Ara mateix”, de Miquel Martí i Pol, com a invitació a mirar el futur amb confiança i compromís.
Durant la seva intervenció, les tres famílies van agrair aquest reconeixement a l’Ajuntament de Vilanova del Camí i van recordar els seus éssers estimats.
Esther Piqueras Lira, mare de la Carme Chacón, una de les polítiques més destacades de la seva generació, defensora del progrés, la igualtat i la justícia social, va destacar que la Carme va obrir camí en un món on poques dones ocupaven llocs de responsabilitat, “trencant el sostre de vidre” i ho va fer amb coratge, intel·ligència i sensibilitat.
Toni Longarón Calle, fill de don Emilio, com es coneixia popularment el Dr. Longarón, també va lloar la figura del seu pare, metge de vocació i d’una humanitat profunda, que va ser durant força anys, l’únic metge de Vilanova. Toni Longarón va agrair aquest homenatge que se suma a molts altres que li ha fet el municipi com nomenar-lo Fill Adoptiu o dedicar-li el trofeu de futbol de Festa Major, que porta el seu nom, entre altres.
L’homenatge a Joan Vich i Adzet qui va ser alcalde durant 36 anys, va ser un moment especial. La seva filla, Sílvia Vich Jovell, va subratllar l’estima que el seu pare tenia per Vilanova de Camí i la seva gent “el meu pare hi tenia grans amics a Vilanova”.
Intervencions institucionals que reafirmen vincles d’amistat i de cooperació
Abans de les intervencions institucionals es va interpretar la cançó “La gent que estimo”, d’Oques Grasses, i es va fer la lectura del poema “Molt he estimat i molt estimo encara”, de Martí i Pol, dedicat especialment a Joan Vich, gran amant de la poesia i de la literatura.
En la seva intervenció, Vanesa González, qui va rebre el relleu de l’alcaldia de mans de Joan Vich l’any 2014, va recordar la seva figura amb afecte i respecte, destacant-ne el lideratge, la seva visió de futur i la seva generositat.
L’acte també va comptar amb la presència de Ricardo Malacarne i Walter Picci, representants del municipi agermanat de Calcinaia, amb qui Vilanova del Camí manté vincles d’amistat i cooperació des de fa 33 anys. En nom de l’Ajuntament de Calcinaia, Malacarne va lliurar una placa commemorativa que van rebre l’alcaldessa Noemí Trucharte i la regidora d’Agermanament, Susana Gutiérrez, amb el compromís de trobar-li un espai a la plaça per poder-la compartir amb tota la ciutadania com a símbol perdurable d’aquesta relació fraterna.
Ricardo Malacarne va recordar la figura de Joan Vich com un dels grans impulsors de l’agermanament i com un home de diàleg, europeista i de pau que va saber construir ponts entre comunitats.
Una cloenda marcada per l’agraïment, la reflexió sobre el llegat i la mirada cap al futur
La cloenda de l’acte va anar a càrrec de l’alcaldessa Noemí Trucharte, que en el seu parlament va destacar el profund significat d’aquest homenatge col·lectiu. Trucharte va subratllar que la dedicació d’aquestes tres places “no és només un gest simbòlic, sinó un acte de memòria i de gratitud cap a tres persones que van estimar profundament la seva comunitat i que, amb els seus somnis, la seva entrega i el seu exemple, ens han obert camins que ara ens toca continuar”.
L’alcaldessa va recordar el valor de cadascun dels homenatjats: la determinació i coratge de Carme Chacón; la vocació i humanitat del doctor Emilio Longarón, i el lideratge i la visió de Joan Vich i Adzet, primer alcalde de la democràcia i impulsor de la majoria de serveis i projectes que avui defineixen el municipi.
Les interpretacions musicals van anar a càrrec de Sheila Grados (veu), Pol Berlinches (violí) i Biel Jorba (teclat), tres artistes locals que han omplert la plaça d’una sensibilitat especial. En la part poètica, la veu de Núria Fàbregas ha posat paraula al record a través de versos de Martí i Pol i Antonio Machado.
Un dels moments més emotius s’ha viscut amb la interpretació de “La gent que estimo”, d’Oques Grasses, i la lectura del poema “Molt he estimat i molt estimo encara”, de Martí i Pol, dedicats especialment a Joan Vich, gran amant de la poesia i de la literatura.
L’acte va finalitzar amb la interpretació musical del poema “Todo pasa y todo queda”, d’Antonio Machado, i la interpretació de “Abriendo caminos”, de Diego Torres, com a símbol de futur, de continuïtat i de compromís amb la comunitat.
